David Collell i Orrit

El concepte de “bioregió” representa una nova concepció del territori. Permet incorporar aspectes socials i econòmics al context ecològic. D’aquesta manera, la governança es desenvolupa tenint com a eixos vertebradors la conservació del medi i l’increment de la qualitat de vida de les persones. En alguns països, sobretot llatinoamericans, ja ha nascut un moviment ciutadà bioregional. A casa nostra, però, aquest concepte es relaciona amb la biotecnologia i altres disciplines científiques que tracten de sotmetre la natura a la voluntat de les elits dominants. Aquest és el cas dels funestos transgènics. Al que ens referim, està lluny d’aquesta ideologia cientista i neoliberal. Es tracta d’harmonitzar el progrés amb el respecte pels valors del patrimoni natural. Quant a Lleida, si el que es vol és actualitzar la seua organització territorial, per què fer-ho amb un model d’origen medieval i no amb un que respon a les necessitats del segle XXI. Els límits de la bioregió de Ponent, que proposem, comprenen la subconca ebrenca del Segre. L’Aran, per situació i cultura, hi restaria a part. Des dels Pirineus fins a l’Aiguabarreig Segre-Cinca i des de la Franja fins a la Panadella, aquests serien els punts cardinals del nostre territori. Esquinçar-lo per la meitat, separant les planes de la muntanya, no segueix cap lògica i posa barreres allà on el medi (natura i persones) tenen solució de continuïtat. Apostem per la denominació “Ponent”, perquè fa referència a un fenomen natural, a una ubicació concreta en el si de la resta de bioregions catalanes i perquè pretén acabar amb el centralisme de la capitalitat provincial. Ara bé, en aquest marc, cada demarcació ha de ser autosuficient, és a dir, ha de gestionar els propis recursos, sense dependències externes i sense espoliacions. Per tant, cada territori gaudeix d’una part equitativa de les rendes, té la mateixa representativitat política (en funció de la superfície) i no pot desenvolupar-se depenent de transvasaments, interconnexió de xarxes d’energia, etc. Cal, doncs, passar del domini d’uns pocs sobre la resta cap a la pertinença col·lectiva a un medi comú que ens iguala i ens fa corresponsables del seu destí.