David Colell i Orrit

L’1 d’abril, en Carod-Rovira posà la primera pedra de la Casa del Montsec, un centre d’interpretació que neix esguerrat, buit de contingut, ja que hauria de tractar-se del centre del parc natural del Montsec, un projecte denegat injustament. Dubto que expliquin al turisme que visita un espai natural i agrari excepcional, amb zones PEIN i Xarxa Natura, però que no és un parc natural o nacional perquè no hi ha voluntat política. L’obra, d’1,2 milions, acollirà la seu del Consorci del Montsec, una entitat que no sols aplaudeix la presa d’Endesa a Mont-rebei, sinó que va construir un observatori en un espai ZEPA i LIC. A més, va denunciar la rehabilitació del mas que la Fundació Territori i Paisatge volia destinar a casa d’acollida i centre d’interpretació. També resulta lamentable la inoperància de la seua comissió mediambiental. Turisme sostenible i diferenciat és el que volen promoure. Però abans caldria que prediquessin amb l’exemple: aturar les agressions mediambientals i assumir el compromís de declarar el parc natural. A partir del conflicte generat per la carretera del Doll, el 1978, la Comissió per a la Salvaguarda del Montsec va dur a terme una de les primeres campanyes ecologistes a Catalunya, la qual, va forçar la Generalitat convergent a la realització d’un estudi que va fonamentar una proposta de parc natural. A les conclusions, hi llegim: «els valors naturals d’aquesta serralada són únics a Catalunya i no podem renunciar a la defensa d’aquest patrimoni excepcional que és en perill». A més, la Diputació de Lleida signà, el 13/06/81, una resolució per a la creació del parc. No obstant això, la manca de sensibilitat i el temor irracional dels ajuntaments a les restriccions beneficioses, pròpies d’un espai protegit, han aturat la constitució del parc. En conseqüència, es van perdent espais singulars, mentre s’edifiquen monuments a la hipocresia ambiental.