David Colell i Orrit

Primavera silenciosa, el llibre que la biòloga Rachel Carson va publicar el 1960, contribuiria a la cristal·lització de l’ecologisme actual. 50 anys després, el seu missatge d’alerta sobre els efectes dels pesticides i, per extensió, del capitalisme desbocat, segueix vigent, i les primaveres cada cop són més silencioses. Posant de relleu la toxicitat del DDT, va demostrar la capacitat contaminant del medi per part de la indústria química i alimentària. L’avarícia d’aquest sector representa des d’aleshores una amenaça greu per al benestar humà i l’equilibri de la natura, del qual depèn la nostra supervivència. El punt culminant d’aquesta deterioració ambiental, inclosa la ruralia, ha arribat amb els conreus transgènics i els herbicides. És molt trist observar, en plena primavera, com l’esclat de la vida, en forma de plantes i flors, és ruixat indiscriminadament amb verins, que, tard o d’hora, entren a la cadena tròfica humana. La manca d’insectes resultant provoca penúries als ocells, les poblacions dels quals van retrocedint de manera inexorable. En un camp de panís transgènics no hi sentireu cantar moixons. El silenci de la manca de vida fa por. Quins són els perjudicis de les “males herbes”? Si es respectés l’ordre dels ecosistemes, hi hauria plagues? Com és que l’agricultura ecològica, sense transgènics ni productes tòxics, esdevé el model més rendible? Recórrer als insecticides o als herbicides demostra ignorància dels processos naturals i manca de respecte pel miracle i la riquesa de la vida. Carson ja va advertir del perill que representa el poder d’empreses com Syngenta, Bayer o Monsanto, que patrocinen la recerca en transgènia de la UdL, per exemple. Costa discernir entre la veu de la ciència i la veu dels mecenes. Necessitem científics com la Carson, que uneixin el coneixement amb l’ètica i que treballin per evitar les calamitats i l’experimentació en humans que estan duent a terme amb total impunitat.