El passat dissabte 22 de maig, coincidint amb el dia internacional de la biodiversitat, la Federació d’ Ecologistes de Catalunya-EdC. Fa arribar a l’opinió publica, i el Govern de la Generalitat el següent comunicat:

L’any 2010 era la fita adoptada en els acords del Consell europeu de Göteborg el 2001, per aturar la pèrdua de diversitat biològica a la Unió Europea, però la nostra realitat és que a Catalunya segueix augmentant la pèrdua de biodiversitat, tot i ser l’element mes important del patrimoni natural.

Catalunya ha passat d’esser un referent en la conservació del medi ambient a situar-se en la part baixa del rànking tant a nivell estatal com Europeu. A més, és  una de les comunitats que mes queixes ha rebut des de la Unió Europea per vulneració de la política ambiental i comunitària, entre d’altres raons per:

1- Estar a la cua de la conservació de la biodiversitat.

Catalunya es l’única de les grans comunitats autònomes que encara no te aprovades normatives bàsiques per la conservació de la seva biodiversitat com:

-       Una llei de biodiversitat.

-       L’estratègia de conservació de la biodiversitat.

-       Un pla director de corredors biològics

-       Els catàlegs de fauna  i flora  en perill d’extinció

-       Els plans de recuperació d’espècies en perill d’extinció: per especies com l’os, les especies d’aus estèpiques, el  i altres com peixos d’aigües continentals i marines……

2- Ser l’única nacionalitat de l’estat en que s’ha extingit una espècie.

La manca de gestió responsable del espai natural de la timoneda d’Alfes va comportar l’extinció de l’Alosa Becuda, l’any 2006, i tot i lo greu d‘aquest fet  la Generalitat va autoritzar al 2009 unes maniobres militars a l’espai natural, ZEPA i xarxa Natura 2000 de la timoneda d’Alfes, i manté operatiu l’aeròdrom d’Alfes malgrat ha entrat en funcionament l’aeroport de Alguaire.

3- L’habitat mes amenaçat a Catalunya es l’estepari

El 40% de les espècies d’ocells catalogades com amenaçades a Catalunya són  espècies estepàries. És l’hàbitat -i el grup faunístic- més amenaçat actualment a Catalunya.  Manca de planificació i de gestió per part del Departament de Medi Ambient, en obres com el canal del Segarra Garrigues.

Altres especies d’aus estèpiques en perill d’extinció com la trenca (Lanius minor), ja ha desaparegut de l’Alt Empordà el segon nucli català,om ames del Segria era present, ara tant sols resten tres parelles reproductores, la major població peninsular.

4- Catalunya es la comunitat que menys inverteix en espais naturals

Menys d’una cinquena part dels espais protegits (un 18%) té un pla de gestió aprovat i només un de cada quatre (un 24%) disposa d’un òrgan gestor encarregat del seu funcionament,a més, en un 20% d’aquests espais protegits  ha empitjorat el seu grau de conservació des que es va decretar la seva protecció.

Els parcs naturals catalans reben una inversió de 15,29 euros per hectàrea a l’any, de manera que Catalunya només supera en aquest aspecte a Extremadura. Com a d’altres exemples: Madrid (128 euros per hectàrea i any) i Canàries (117 euros) són les comunitats que poden ofereixen millors resultats en aquest llistat.

Aquestes xifres encara podrien resultar més desfavorables per al Govern català si es comptabilitzaran per separat les inversions que porten a terme la Generalitat i la Diputació de Barcelona. Així, si es tenen en compte només els parcs de la Generalitat, Catalunya ocuparia la última posició (7,43 euros per hectàrea)

Dades de l’informe de ICHN del 2008 lamentablement vigent.

5- La costa catalana és la mes amenaçada

Catalunya, amb 547 quilòmetres de costa, és la comunitat autònoma amb més litoral urbanitzat el 46,5% del litoral català es troba ja urbanitzat, el major percentatge de la costa espanyola.

En quant a les nostres Costes (incloent-hi com a tals les del mar, rius, llacs i embassaments), la nova Llei de Biodiversitat i Patrimoni natural no presenta cap novetat que pugui impedir l’actual procés d’artificialització del litoral amb mal anomenats “Camins de ronda” i altres estructures que després resultaran molt difícils de mantenir i es deterioraran ràpidament, i que comprometen l’equilibri dels ecosistemes costaners i la qualitat turística del litoral català, que sense aquestes platges i boscos naturals passarà a poder descriure’s com un “litoral degradat”. Tot dependrà de la política del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Des d’aquí els donem una idea que potser xoca massa a la mentalitat dels polítics i els tècnics: en alguns indrets, el millor que es pot fer és no fer res, o quasi res.

7- Estat lamentable dels nostres rius.

Tot i que el 25% dels vertebrats al mon pertanyent a les zones humides continentals, els nostres rius es troben molt alterats la qual cosa provoca que mes del 50 % els seus cursos no puguin complir l’exigència de la Directiva Marc de l’Aigua del 2015 de tenir un bon estat ecològic, per les següents causes.

Manca de cabals ecològics de manteniment.

Repressaments abusius sense connectivitat

Reintroducció d’espècies de peixos al·lòctones encara que malmeten la nostra fauna íctica.   Cal  prohibir la introducció d’espècies piscícoles al·lòctones.

Els cursos mitjos i baixox del nostres principals rius,com la Muga, el Segre, el Ter ho el Llobregat tenen mes del 60% de les espècies  de peixos exòtiques.

8- Infraestructures que malmeten la biodiversitat

A Catalunya s’han construït multitut d’infraestructures i altres estan en projecte, totes elles desplanificades ambientalment que suposen verdaderes barreres que fragmenten el territori i impossibiliten la natural interconectivitat biològica, producte de la passivitat del departament de Medi Ambient que encara a hores d’ara no ha aprovat  normatives essencials de connectivitat, afavorint el descontrol territorial.

Per tot això

Demanem al al Govern de la Generalitat:

* Que es doti dels instruments legislatius necessaris per a la conservació efectiva de la biodiversitat, amb l’aprovació urgent de la Llei de Biodiversitat i Patrimoni Natural i de l’Estratègia per a la Conservació Biodiversitat.

*  Es doti d’un pressupost per la conservació de la biodiversitat suficient de l’ordre del 3% dels pressupostos.

*  Que es faciliti la participació social de les entitats ecologistes de forma real i decisòria.