David  Colell i Orrit

Catalunya i el conjunt de la conca de l’Ebre incompleixen la Directiva marc de l’aigua perquè no respecten els cabals ecològics dels nostres rius: un patrimoni comú, no sols de les hidroelèctriques i de l’agroindústria. La nova planificació hidrològica suposa greus impactes ambientals, econòmics i socials. Els rius, aqüífers, zones humides i deltes es troben amenaçats pels intents de mantenir una política hidràulica i agrícola antisocial. Cal un nou model agrari ajustat a les necessitats reals de la societat, promogui conreus adaptats al clima i als sistemes agroecològics, i que rebutgi els transgènics. Avui proliferen transvasaments (encoberts o no), preses i nous embasaments. Greuges que cal sumar a la persistència de la contaminació. Tot plegat, per satisfer insostenibles plans urbanístics, nous regadius o centrals hidroelèctriques excedentàries. El passat 30 de maig, uns milers de persones, al marge dels polítics que han incomplert la seua paraula, es van manifestar a Barcelona, la capital governada pel malbaratament sumptuós, l’especulació i la pol·lució industrial, i pels qui volen importar ingents volums d’escombraries a Ponent alhora que pretenen endur-se el bé més preuat del nostre medi: l’aigua. Organitzacions de totes les conques ibèriques van reclamar el canvi envers una nova cultura en la gestió de l’aigua, que la preservi i protegeixi. El 4 de juny, activistes d’Ipcena van dur aquesta reivindicació al Carrer Major de Lleida, en el marc de l’Any del Riu Segre i del Dia Mundial del Medi Ambient. Una gestió pública i participativa de l’aigua, que és un bé universal, no una mercaderia, és possible. Som-hi!