En commemoració de l’any internacional del Medi Ambient

El transvasament del Segre un greu error

La solució passa pel reequilibri territorial

Sr. Joan Farre des d’IPCENA li volem expressar la nostra més ferma oposició al projecte del Govern, del pla de conques internes de Catalunya  que planteja la possibilitat de realitzar un transvasament d’aigua del riu Segre, cap al Llobregat, amb destinació a la regió metropolitana de Barcelona.

El Departament de Medi ambient transvassista.

El propi Gabriel Borràs, un dels màxims responsables tècnics de l’ACA, en una conferència a principis de maig afirmava que el nou Pla de conca de les conques internes de Catalunya inclou el transvasament del riu Segre cap al Llobregat, amb l’ anomenat projecte d’interconnexió de conques, una autentica perversió del llenguatge.

L’aigua un recurs vital pel reequilibri territorial.

És important de dir alt i clar que amb l’aigua no es juga, per aclarir que el principal element de correcció que pot ajudar a les nostres comarques a introduir elements d’equilibri territorial, és sens dubte l’aigua, mentre que 1 hm³ d’aigua dóna uns 70 llocs de treball a l’agricultura, en la indústria es converteixen en uns 500.

Barcelona no pot anant exigint créixer per sobre de les seves possibilitats, perpetuant el seu model monolític i centralista pensant únicament en el seu enriquiment, perquè quan ho fa amb els recursos de les altres zones, produeix l’efecte contrari al que aconsegueix, que és empobrir la resta de Catalunya com ha fet a la zona del Ter.

El riu compleix les seves funcions a la seva conca.

Per considerar que l’aigua pertany a la conca que li és pròpia, on compleix les seves funcions ecològiques i usos socials. Destacant que la conca del Segre és del tot deficitària, per les concessions desmesurades que han estat ja concedides, i que alteren ambientalment el riu Segre. Per posar un exemple prou il·lustratiu, per la llera del Segre a la ciutat de Lleida tant sols passen de mitjana de cabal entre 2 i 3 m³, que donen una imatge lamentable, quan legalment haurien de passar 10 m³.

Tenim cada vegada menys aigua.

Segons dades de caràcter tècnic, en l’estudi dels aforaments, queda acreditat que el riu Segre a la seva conca alta ha perdut en els últims 20 anys el 28% de les seves aportacions anuals, que han passat dels 1.080 hm³ als 680 hm³, mentre que al curs baix la pèrdua d’aportacions ha estat de fins a un 44%, passant d’uns 2.000 hm³ a 1.336 hm³ (en el període que va que va de 1982 al 2002).

La CHE calcula fins a dia d’avui que el 10% de la mitjana interanual s’ha de deixar de cabal ecològic, la qual cosa suposa deixar a la conca 133 hm³ any malgrat s’hagi de considerar insuficient. La pròpia CHE i l’ACA  consideren que el cabal ecològic s’hauria d’incrementar un 40% més, a fi de garantir realment la conservació ambiental dels rius en compliment també de la Directiva marc de l’aigua, que hauria de suposar l’augment  a 334 hm³ a la conca si volem tenir uns rius vius, no com ara.

A aquesta situació caldrà sumar-hi  les conseqüències que es poden derivar del canvi climàtic, on s’espera en base a les previsions que la zona mediterrània serà una de les més afectades en quant a pèrdua notable de precipitacions, i l’augment de les temperatures. Aquests fenòmens afectaran les condicions físiques i químiques dels nostres rius, que de retruc provocaran una pèrdua de la seva biodiversitat.

Pels impactes en el teixit social, en l’actualitat els requeriments dels regadius antics com ara els de d’Urgell, d’unes 70.000 ha. ja suposen una concessió de consum de uns 650 hm³ anuals quasi el 50% de l’aportació actual del riu.

En aquest sentit cal destacar que pels regs del Segarra Garrigues (unes 60.000 ha) estan previstos uns 270 hm³, dels quals només la CHE té una reserva de cabal de tan sols 100 hm³. Cal sumar-hi els usos industrials, els d’aigua de boca i altres com els hidroelèctrics, la qual cosa converteix la conca del Segre en totalment deficitària.

Cal una revisió dels usos de l’aigua

La conca del Segre és una de les de major abast, que tot i tenir hipotecats en l’actualitat els seus recursos hídrics, caldrà incloure canvis en l’ús de l’aigua, amb la millora de regs i la introducció de sistemes més eficients de regadiu a fi de fer un repartiment més racional de l’aigua, que hauria de contemplar que 1/3 part vagi  al riu com a cabals de manteniment ecològic, i arribin també a la desembocadura pel manteniment del delta i evitar que la cunya del mar continuí avançant. Les altres 2/3 parts s’haurien de dedicar per usos de caràcter social i poder garantir el desenvolupament socioeconòmic de les comarques lleidatanes de la conca, tant en aigua de boca com en usos agrícoles i industrials.

La responsabilitat d’un govern irresponsable que no és valent per atacar l’arrel del problema.

Pretendre resoldre el problema de manca d’aigua de la regió metropolitana de Barcelona aportant aigua de l’exterior, és una autentica miopia política i desqualifica el govern com a gestor. El problema és l’elevava concentració urbanística i industrial de la pròpia regió metropolitana, que concentra en una superfície de 3.236 km², tant sols un 10% del país, la xifra desproporcionada de uns 5′5 milions de persones, el 80% de La població de Catalunya, i amb la major densitat de població amb unes 1.400 hab/ km², enfront a la comarca del Segrià la més poblada de les nostres terres, amb una extensió d’uns 1.400 km², una població d’uns 170.000 hab, i una densitat de 145 hab/km², 10 vegades menys que la RMPB.

La solució el reequilibri territorial.

Davant d’aquest diagnòstic, l’única solució passa no només per parar el creixement descontrolat de la regió metropolitana, sinó també començar per aplicar criteris de decreixement, amb mesures que afavoreixin l’ordenació i distribució equitativa en el territori de les activitats productives com de la població que hi viu associada. I per això falta el més important, uns polítics coherents valents i lliures de les prensions del poder econòmic, que apliquin un pla de reordenació territorial arreu de tot el país, i sobretot els polítics de Lleida, que cal que defensin el territori. El que considerem que s’amaga al darrere de tot és la defensa cega i perversa per part del nostre sistema polític dels interessos mercantilistes del poder econòmic, això és el que pesa i decideix.

Des d’ Ipcena juntament amb  agrupacions com Lleida ambiental entre altres, treballarem per defensar el dret legítim de la gestió de l’aigua per conques, i que la planificació territorial es faci entre altres tenint en compte els recursos disponibles, afavorint d’aquesta forma un repartiment més equitatiu de les persones i de la riquesa.