David Colell i Orrit

Un cop més, la Generalitat, un altre govern tutelat per la dictadura neoliberal, imposa decisions que contravenen l’interès comú. En aquesta ocasió, es tracta del desplegament de centrals eòliques per la via autoritària. Així torna a negar el diàleg i la participació ciutadana respecte a una qüestió estratègica. Els únics que han pogut dir la seua són els promotors d’instal·lacions, que veuen en les subvencions públiques una font de lucre. El desequilibri territorial, amb la massificació de centrals com a nucli, sense controls ni criteris mediambientals, són els eixos de l’acord que defineix les zones de desenvolupament prioritari per a l’energia eòlica a Catalunya, el qual situa a les comarques de Ponent una muralla de molins. Novament, s’ha perdut l’ocasió d’optar per un model energètic que, si més no, proposi reformes adreçades a l’estalvi, l’eficiència i la descentralització. Pensem que la proliferació de centrals eòliques i solars no comporta el tancament de nuclears o tèrmiques, ans el contrari, se’n projecten de noves; tampoc es redistribueix la riquesa pel territori, sinó que es perpetua, per exemple, la megacefàlia barcelonina. Quin sentit té transportar electricitat a desenes de quilòmetres del centres de consum si pel camí s’arriba a perdre la meitat de l’energia? Per què es desfà el paisatge de la Ruta del Císter mentre que Montserrat es manté al marge d’una dotació de molins? Sembla, doncs, que hi ha arbitrarietat. Un cop més, seguint els criteris estrictament economicistes i, igual com va succeir amb l’especulació urbanística, el govern de torn opta per destrossar territoris per uns guanys que no repercuteixen en els residents i impossibilita models de creixement més sostenibles.