L’esquí: contra menys neu, més apartaments.

Des del moviment ecologista sempre s’ha posat en dubte que el model de turisme intensiu de l’esquí i el desenvolupament urbanístic que s’hi associa sigui sostenible per al desenvolupament socioeconòmic de les nostres muntanyes.

L’augment de les temperatures i el descens de precipitacions generalitzat que estem experimentant en els darrers anys, ha posat en evidència que aquest model cada cop dependrà més de les inversions de les estacions per aconseguir aigua per generar neu artificialment. El director de l’estació hivernal de Boí Taüll declarava recentment als matins de TV3, la inviabilitat econòmica d’obrir una estació sense disposar de canons artíficials de neu.

La generació de neu artificial suposa una pèrdua d’un 30% d’aigua pulveritzada a l’atmosfera, aigua que no arriba a tocar terra de cap manera. En la mateixa línia, les captacions es produeixen en el periòde anomenat d’estiatge hivernal, quan la major part de l’aigua es troba en estat sòlid, en forma de gel, als ecosistemes alpins. Retorna al medi, però ho fa a la primavera, durant l’època del desgel i les pluges, en un moment que l’ecosistema té un superàvit d’aigua. Quan es capta des d’estanys alpins represats en excés, hi ha un buit d’aigua. La manca de pressió provoca el trencament de les capes de glaç que protegeixen de les temperatures extremes la flora i la fauna que hi viu, alterant així el cicle ecològic dels llacs i les mulleres alpines. Així doncs, quan els responsables de les estacions d’esquí afirmen que ells no gasten l’aigua sinó que la retornen al medi, ocasionant un mínim impacte, no es cert.

Es de tots sabut que la indústria de l’esquí no basa els beneficis en la venda de forfaits, sinò que la que la fa lucrativa és l’especulació urbanística. Inclús els informes oficials encarregats per la Generalitat de Catalunya al Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible per al la redacció del Pla Director de les Estacions de Muntanya ho deixen ben palès: “les empreses explotadores dels dominis esquiables eixuguen les pèrdues i obtenen beneficis a través del negoci immobiliari.”. Respecte les conseqüències socioambientals d’aquest fet, citen “La dependència de l’esquí del negoci immobiliari esdevé un factor d’insostebilitat del model turístic. La urbanització especulativa consumeix sòl (i paisatge), el qual és un bé escàs i no renovable”.

impacte al marge dret del riu Garona de Ruda causat per la construcció de la urbanització i el parquing de Ruda (cota 1500) al nucli de Vaquèira, any 2005

El panorama doncs, és inequívoc: l’escassetat de precipitacions en forma de neu pesa sobre el cap del turisme intensiu d’hivern com una espasa de Damocles que, en el millor dels casos, s’haurà de fermar a la desesperada mitjançant l’especulació urbanística i la depredació de l’aigua dels ecosistemes alpins.

Malgrat tot, l’Administració pública continua apostant en ferm per aquest model, subvencionant amb diners públics totes les estacions hivernals dels nostres Pirineus. A través del Pla Director de les Estacions de Muntanya, adquireix estacions d’esquí deficitàries (Superespot i Port Ainé, invertint-hi més de 40 milions d’euros entre la compra, l’exugament de deutes pendents i plans de millores). La tossuderia de l’administració a l’hora de jugar-s’ho tot a una sola carta la pagarem entre totes a costa de la degradació del territori.

En tot cas, val la pena aprofundir un xic més en l’aspecte de les captacions d’aigua per a neu artificial. L’hivern de 2007, L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va fer uns controls extraordinaris a les captacions de les diferents estacions catalanes, influïdes per les denuncies presentades per IPCENA sobre la sobrecaptació que realitzava Baqueira Beret S.A. al llac Clot del Os (Val d’Aràn). L’ACA va obrir cinc expedients sancionadors: per incompliment del cabal concedit i pel no manteniment del cabal del torrent de Molins (Baqueira Beret); per una captació no concedida al barranc dels Clots i per subministrar aigua d’una font a una instal•lació hotelera (Port Ainé); per una captació no atorgada del llac de la Bassa o dels Estanyets (Espot); per l’existència de vuit pous de captació quan abans de disposar de concessió tramitada (Masella) i per no disposar de concessió i per captar d’un pou i dues fonts (Port del Comte). L’ACA afirma fer inspeccions anualment, però creiem que no pot ser cert, doncs fins aquest any no se n’han adonat que 4 estacions captaven aigua sense concessió. Curiós, oi? No es sinó un símptoma més de la benevolència administrativa davant les infraccions de les estacions d’esquí. En tres estacions d’esquí s’ha requerit el cessament de la captació, i a dia d’avui només s’ha resolt una d’aquestes denúncies: fa dos mesos la Confederación Hidrogràfica del Ebro (CHE), l’organisme competent en matèria d’aigües de la Conca de l’Ebre, va resoldre l’expedient de denuncia de captació il•legal d’Espot al llac de la Bassa, imposant una sanció de 6.000 euros. Aquest mateix organisme havia denegat ja la concessió d’aigües a Espot, fet que incompleix des de fa cinc anys. Aquest fet és molt greu si tenim en compte que es tracta d’una estació d’esquí pública, comprada per l’institut Català de Finances.

Port Ainé, també pública i cessada, esta legalitzant a tota marxa les seues captacions, però un tràmit de concessió d’aigües a través de la CHE es un procés que pot allargar-se uns mesos, i ens preguntem: com van fer neu artificial aquesta temporada 2007-2008, marcada per l’escassedat de neu?  La legalització d’aquestes captacions, però, només obeeix a una cadena de fets consumats i per tant, en cap cas s’avaluarà de manera rigorosa l’impacte sobre el medi d’aquestes captacions.

Però les irregularitats observades no només van ser les que van acabar en expedients sancionadors oberts, sinó que esquitxen a totes les estacions: A Boí Taüll es va detectar un punt de captació il•legal i se li va requerir que el legalitzes; Vallter 2000 consumeix més aigua de la concedida i Vall de Núria no pot donar dades de la quantitat d’aigua que capta per problemes als comptadors, de manera que no pot demostrar que respecti el cabal d’aigua concedida en les seves captacions.

En definitiva, “el motor econòmic de les comarques de muntanya” tal i com el descriu el Pla Director, funciona amb aigua, i sembla que amb dret a cuixa sobre aquest recurs que, en definitiva, segueix sent de tots i totes.

Enllaços:

Pla Director de les Estacions de Muntanya

Informe del CSIC sobre els efectes del canvi climàtic al Pirineu

Informe sobre el canvi climàtic a Cataluna del CADS (apartat 66, impacte sobre el turisme de neu)

El patrimoni natural del Pirineu no ha de ser la moneda de canvi que sustenti el model econòmic de desenvolupament de l’alta muntanya, ben al contrari, el patrimoni natural hauria de ser-ne el seu motiu principal de preservació. Mentrestant, el motor econòmic de l’esquí es desfà com la neu, un motor que a mesura que la neu retrocedeixi a causa del canvi climàtic, cada cop serà més agressiu a nivell urbanístic i més depredador dels recursos naturals. D’altra banda, l’administració continua donant permisos per urbanitzar entorn les estacions d’esquí, i continua donant permisos per extreure aigua per a innivació artificial. S’aposta per la continuïtat d’un model que ja està trobant els seus propis límits mitjançant la crisi immobiliària i les previsions climàtiques a mitja-curt termini. Però si la voluntat continua essent exhaurir-lo fins a les últimes conseqüències, qui ho pagarà serà el llegat natural i històric de les nostres muntanyes, que desapareixerà juntament amb la neu.

Vet aquí uns quants exemples que el que s’amaga sota la neu és… el totxo:

Més urbanitzacions i més pistes d’esquí al Port del Comte

A finals del desembre de 2003 va sortir a informació pública l’aprovació inicial del Pla parcial del Sector EH 1 i del Pla especial de l’Estació Hivernal Port del Comte. L’estació d’esquí del Port del Comte es troba al municipi de la Pedra i la Coma, comarca del Solsonès, concretament està situada entre les cotes 1.700 i 2.400 del massís que duu el mateix nom, i és una de les àrees més boniques de bosc i prats del Pre-pirineus català. El seu paisatge es representatiu dels Pre-pirineus tot i que també hi destaquen elements submediterranis i algunes inclusions d’elements mediterranis i bòreo-alpins.

Prat berlà i Port del Comte al fons

El nou Pla Especial de l’Estació Hivernal preveu una ampliació de la superfície total de 793,6 hectàrees, la construcció de 405 nous habitatges a la zona coneguda com a Prat Berlà així com també la construcció de nous hotels, tot això sense haver de passar pel tràmit d’avaluació d’impacte ambiental. La tramitació del Pla Parcial del Sector EH1 va condicionada a l’aprovació del Pla Especial de l’Estació Hivernal del Port del Comte, el qual ha de garantir el funcionament adequat previ o simultani de l’estació renovada per una capacitat de recepció de 5.000 esquiadors dia. Degut a les característiques geogràfiques i climatològiques de la zona (règim de vents i orientació, fa que en la majoria dels casos no s’acumuli prou gruix de neu) difícilment es podran assolir aquestes previsions.

En el cas que aquest projecte s’aprovés i es construïssin els 405 habitatges la població del municipi de la Coma passaria dels 222 habitants que hi ha actualment a aproximadament uns 1.800 habitants (si més no durant la temporada d’esquí). Així doncs el desenvolupament d’aquest pla suposaria augmentar en més de 7 vegades de la població actual del municipi amb el conseqüent impacte que se’n derivaria (freqüentació, accessos, aigües residuals, consum de recursos,…).

Respecte al sostre hoteler el projecte només fixa el sostre mínim en 9.450 m2, però en cap moment en limita el màxim pel que resulta pràcticament impossible establir qualsevol tipus d’ordenació o control. Creiem que aquest projecte es troba totalment fora de lloc ja que el que persegueix és l’ampliació de la superfície urbanitzable sense tenir en compte els impactes que això genera. A més cal tenir en compte que just a l’altra banda de la carretera on es preveu construir la urbanització encara es poden veure les restes d’edificacions de la dècada dels 80 que mai van no van arribar a prosperar i que malgrat el que indica la llei d’urbanisme, no s’ha complert amb la restauració de la realitat física alterada.

IPCENA s’oposa a aquest tipus de projectes que van contra un creixement sostenible del nucli urbà dels municipis de muntanya com en el cas de la Coma i que de cap manera ajuden a estabilitzar el teixit social dels municipis i que únicament persegueixen l’especulació urbanística.

La vall d’Arreu continua amenaçada per l’especulació urbanística de Baqueira Beret.

Aquest setembre, la Comissió d’Urbanisme de Lleida ha donat llum verda a la construcció de 379 cases a Sorpe, al terme municipal d’Alt Àneu (Pallars Sobirà). Aquestes edificacions estan promogudes per Baqueira Beret en un nucli de població de tan sols 60 habitants. Malgrat que la Vall d’Àrreu ha estat inclosa en la seva totalitat dins la Xarxa Natura 2000 i això fa que en un futur no serà possible realitzar-hi una pista d’esquí, els processos urbanístics que tenia associats continuen endavant. S’evidencia un cop més que els interessos que s’amaguen radera de la promoció de l’esquí són purament especulatius. Les pistes d’esquí no interessen a Baqueira Beret, el que els interessa és el negoci del formigó que tenen associat.

detall de les mulleres de la Vall d'Arreu

Des d’IPCENA no es creu justificada aquesta nova urbanització, donat que no dóna cap servei a la població local, ja que les vivendes seran inaccessibles a nivell econòmic per la gent jove de la vall. El complex urbanístic acollirà a més de 2000 persones en els seus moments de plena ocupació, suposant un impacte a nivell de residus, soroll, mobilitat i contaminació d’aigües. Des d’IPCENA es va demanar que des de l’ACA s’exigeixís que es paralitzés la tramitació de l’autorització del projecte i que es realitzés l’avaluació d’impacte ambiental relativa a la tramitació de la sol·licitud de captació d’aigües i l’autorització d’abocament d’aigües residuals, doncs tant el punt de captació (Riu Borén) com el d’abocament (Noguera Pallaresa) són d’especial fragilitat ambiental, i destaca l’elevat grau de protecció d’aquestes lleres, doncs en troba inclòs en:

· Xarxa Natura 2000, espai anomenat Alt Pallars

· PEIN Alt Àneu

· Reserva Natural Parcial de Noguera Pallaresa-Boanigua

· Parc Natural de l’Alt Pirineu”

La concessió de l’autorització d’abocament té un caràcter previ i vinculant a la concessió de la llicència d’obres, malgrat tot, el projecte continua endavant amb el vist i plau del Govern. Des d’IPCENA s’interposarà un recurs de reposició per tal que s’acceptin i s’executin els nostres requeriments.

S.O.S: Ja arriba el totxo a la Vall Fosca

El PEIN de Filià el forma un petit espai de 567 Ha amb una extraordinària riquesa biològica, que es veu augmentada per ser la zona alpina més meridional de Catalunya, i, a més a més, molt pròxima al parc nacional d’Aigüestortes, entre els seus valors cal destacar que el 10% dels seus taxons de vegetació són endèmics i tenir una distribució més meridional catalana i europea d’algunes espècies com és la Perdiu blanca (Lagopus mutus) o l’ermini (Mustela erminea). Les molleres de Filià són les més meridionals de tota Catalunya i de la UE.

Filià forma part d’un conjunt d’espais PEIN que van estar inclosos a la primera proposta de la Xarxa Natura 2000 que va editar el Govern de la Generalitat, però que després van estar exclosos a la proposta definitiva, cosa que ens fa pensar molt, donat que l’any 2003 fou presentat ja el projecte d’urbanització de Torre de Capdella i de construcció d’unes pistes d’esquí que afectarien el 100% del PEIN.

PEIN Filià

L’agost de 2006 es sotmeté a informació pública l’acord d’aprovació provisional del Conveni Urbanístic de gestió entre l’Ajuntament de la Torre de Capdella, l’Entitat Municipal Descentralitzada d’Espui i l’empresa Vallfosca Interllacs S.A. per la creació d’un complex turístic i d’oci harmònic amb una àrea esquiable junt amb un espai hoteler i residencial en els sectors SAU-E1 i SAU-E2 al nucli d’Espui.

Aquest conveni cita que “Ambos sectores están íntimamente vinculados y son interdependientes, de modo que no puede existir el área de hoteles y/o residencias sin existir el área esquiable; en otras palabras, el desarrollo urbanístico de los sectores SAU-1 y SAU-2 está condicionado a la ejecución de las pistas y éstas marcan la necesidad del impulso urbanístico de ambos sectores”.

El conveni que s’ha signat per fer efectiva aquesta vinculació de la promoció immobiliària a les pistes d’esquí, però, és paper mullat, donat que una condició que posa l’ajuntament per garantir la simultaneïtat de les pistes d’esquí amb el projecte urbanístic es basa simplement en una fiança de tan sols 58 milions d’euros. Aquest aspecte en cap moment dóna cap mena de garantia jurídica ni de seguretat, ja que queda clar que l’empresa preferirà no realitzar la simultaneïtat i que l’ajuntament es quedi amb la fiança, atenent que la pista d’esquí és una activitat econòmica molt poc productiva i que l’empresa preferirà invertir en el projecte de desenvolupament urbanístic, que és el que realment li resulta rendible econòmicament.

Un conveni d’aquest tipus no fa més que empitjorar encara més una operació tant equivocada des del principi com és aquesta i atorga clarament un tracte de favor a una empresa immobiliària privada, la “Compañia mercantil Vallfosca Interllacs, S.A.” per tirar endavant un desenvolupament immobiliari de caràcter purament especulatiu.

La pressió urbanística i especuladora està sempre al darrera d’aquests projectes vinculats a la creació d’estacions d’esquí o a altres promocions esportives i recreatives pensades per a grans multituds, amb l’al•licient de l’alta qualitat paisatgística i moltes vegades a prop d’espais naturals protegits. Aquest projecte proposa un creixement absolutament desmesurat i fora d’escala, que genera una pressió molt gran sobre l’entorn. Tot això amb l’agreujant que els interessos econòmics estan provocant i forçant canvis en la legislació ambiental d’aquests espais per així poder permetre la construcció d’aquests tipus de complexes.