LA SINGULARITAT DEL CONGOST DE MONT-REBEI:

UNA CONSTANT LLUITA PER A LA SEVA PRESERVACIÓ

El congost de Mont-rebei constitueix, sense cap mena de dubte, un dels espais naturals més singulars dels Prepirineus, tant des del punt de vista paisatgístic, al ser l’únic gran congost lliure d’infraestructures, com per la seva gran biodiversitat.

La Flora i la vegetació es divideixen en dos grans subzonacions: la vegetació mediterrània de la vessant sud, on les protagonistes son les carrasques, les garrigues, les brolles i els prats secs, i la vegetació eurosiberiana del vessant nord, habitada per rouredes. Destaquen diverses espècies endèmiques com la excepcional Petrocoptis montsicciana, així com d’altres espècies rupícoles com la corona de rei (Saxifraga longifolia) o l’orella d’ós (Ramonda myconi). També hi trobem espècies relictuals, supervivents d’altres èpoques com el faig (Fagus sylvatica), o també espècies que hi habiten gràcies al substrats i el microclima especials del congost, com l’alzina litoral (Q. ilex ssp. ilex).

Hi habiten diverses espècies faunístiques interessants. Dins el grup dels ocells abunden el grans ocells rapinyaires propis dels cingles: el trencalòs (Gypaetus barbatus), l’aufrany (Neophron pernopterus), el voltor (Gyps fulvus), l’àguila daurada (Aquila chrysaetos), el falcó pelegrí (Falco peregrinus), així com la gralla de bec groc i bec vermell (Pyrrhocorax graculus i P. pyrrhocorax) i el pela-roques (Trichodroma muraria). Dels mamífers podem destacar: la llúdriga (Lutra lutra), el gat salvatge (Felis silvestris), la marta (Martes martes), el cabirol (Capreolus capreolus), el talp (Talpa europaea) i nombroses espècies de ratpenats.

Aquesta tirallonga d’atributs han propiciat a Mont-rebei nombrosos reconeixements ambientals. Hi ha pocs espais amb tantes figures de protecció que magnifiquin la seva gran importància ambiental:

L’any 1987 es va declarar el Congost de Mont-rebei Reserva Natural per a la conservació de la llúdriga; l’any 1992 el Congost de Mont-rebei es va incloure al Pla d’Espais d’Interes Natural de la Generalitat de Catalunya; l’any 2004 el Congost de Mont-rebei era incorporat a la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea tant per la preservació dels seus hàbitats com per la preservació de les aus que hi habiten; i també forma part de L’Inventari d’Espais d’interès Geològic de Catalunya, catalogat amb un alt valor de conservació i pedagògic.

UN ESPAI PRIVILEGIAT QUE ES DEBAT ENTRE LA CONSERVACIÓ I L’AMENAÇA

Des dels anys 70 que es reivindica per part de nombroses entitats, persones i insitucions de Lleida i del conjunt de Catalunya la constitució declaració de Parc Natural per a la Serra del Montsec. Aquesta protecció ha estat postposada legislatura rere legislatura fins a dia d’avui, mentre que les amenaces per la preservació de Mont-rebei sempre han estat presents:

Entre els any 85 i 87 es va impulsar des de la Generalitat la Construcció de l’eix occidental que comunica Tortosa amb la Vall d’Aran; es va proposar realitzar un traçat de nova construcció des de la població d’agulló, Vall d’Àger, fins a Pont de Montanyana, passant pel congost de Mont-rebei. En aquell moment es va constituir una plataforma, i es va realitzar una intensa campanya amb la realització d’una exposició itinerant, l’edició d’un llibre i un vídeo amb nombrosos actes que van aconseguir aturar el projecte.

L’any 2003 es va constituir una plataforma cívica, la Plataforma per a la Defensa del Montsec, en contra de la central eòlica de Sant Mamet, que és un espai natural que amb tota lògica hauria de formar part del Parc Natural del Montsec i que incomprensiblement no va ser ni inclòs en el PEIN. La plataforma, que estava absolutament a favor de l’energia eòlica fora dels espais naturals protegits i/o sensibles ambientalment, va recuperar la idea sobre la necessitat de crear el Parc Natural del Montsec com a instrument de conservació dels valors ambientals i el desenvolupament socioeconòmic i cultural sostenible de les poblacions situades a l’àrea de influència del parc natural. Aquest parc eòlic finalment no va prosperar i Sant Mamet ha estat incorporat a la Xarxa Natura 2000 per a la seva protecció.

Actualment les amenaces continuen, mentre que la protecció integral de la Serra del Montsec mitjançant la figura de Parc Natural no arriba. Els projectes que estan sobre la taula a dia d’avui són dos, una central hidroelèctrica a la cua del congost i un pont transitable ancorat als cingles de la Pertusa.

CENTRAL HIDROELÈCTRICA AL CONGOST DE MONT-REBEI

L’any 2006 va ser presentat el projecte de construcció de la Central Hidroelèctrica de Sant Esteve, promoguda per Endesa. La presa, de 33 metres d’alçada, es construiria a escassos 500 metres de l’entrada del congost de Montrebei, a la vessant nord, al municipi de Sant Esteve de la Sarga. En concret, la presa està prevista en el primer petit estret que fa el riu Noguera Ribargorçana en direcció al congost per la vessant nord. En aquest punt és on se situa l’antiga ermita romànica, actualment sense sostre, i enfront hi trobem la Vall del poble de Montgai, del Montsec de l’Estall.El cabal de la central estaria entorn als 35 m3/s, o el que és el mateix, 35.000 litres per segon, el qual generarà una potència de 6,9 MW i una producció de 35 GWh/any.
A data d’avui encara no ha sortit a informació pública el projecte, però l’avantprojecte del Pla Hidrològic de la Conca del Riu Noguera Ribagorçana inclou aquesta presa, i presenta aquest projecte de com a única solució als “problemes ambientals i socials” del tram de riu que afectaria la presa. Aquesta presa s’ubica dins d’un tram de riu que ja pertany a un embassament,el de Canelles. Aquest embassament està sobredimensionat, té una capacitat que la conca del Riu Noguera Ribagorçana no aporta, i fins a dia d’avui tan sols s’ha omplert un cop cada 12 anys. Aquest règim d’aportació fa que les fluctuacions d’aquest pantà siguin enormes. Segons es defensa des de l’administració hidràulica que ha presentat el projecte, la Confederación Hidrogràfica del Ebro, aquesta nova presa de cua a Montrebei aportaria un nivell estable d’aigua a la cua de l’embassament de Canelles, de manera que s’hi podrien desenvolupar activitats turístiques aquàtiques i desenvolupar-hi sol residencial d’ús turístic. A banda, defensen que de retruc, com a benefici, s’hi generarà energia elèctrica.

Enfront a aquesta argumentació simplista i incompleta, la Plataforma per a la Defensa del Montsec s’oposa totalment a aquest projecte per motius ambientalment i socialment més que obvis:
Proposar una presa com a solució als “problemes” que en teoria presenta el Riu Noguera Ribagorçana al seu pas per Montrebei entra totalment en contradicció amb les premisses de protecció que la Directiva Marc de l’Aigua marca, es a dir, està totalment en contra de la Nova Cultura de l’Aigua: els objectius dels Plans Hidrològics de la Conca de l’Ebre han de racionalitzar el servei dels recursos hídrics en harmonia amb el medi ambient i els altres recursos naturals. Aquesta premissa ve reforçada per tot un seguit de consideracions concretes respecte els valors naturals d’aquest tram de riu i la seva protecció legal establerta: la Directiva Marc de l’Aigua obliga a l’elaboració d’un registre de totes aquelles masses d’aigua que necessiten alguna protecció especial, el “registre de zones protegides”. El LIC de la Serra del Montsec i el LIC i ZEPA de la serra de Mongay, que flanquegen el riu Noguera Ribagorçana al seu pas per Mont-rebei, estan inclosos dins d’aquest registre, ja que “existeixen valors naturals clarament relacionats amb el riu Noguera Ribagorçana, tals com la presència de llúdrigues (Lutra lutra) i d’alguns invertebrats (Euphydryas aurinia) i peixos com la madrilla (Chondrostoma toxostoma).”
Aquest embassament no obeeix a la necessitat d’embassar més aigua, doncs Canelles ja fa aquesta funció i té capacitat en escreix. A més, tècnicament és un embassament que tindria una vida molt curta, doncs en poc més d’una dècada estaria colmatat de sediments. Un nou embassament suposa l’artificialització del paisatge d’una manera dràstica. No podem parlar de la “millora d’un paisatge” si proposem com a tal la introducció d’una infraestructura tal com la d’una presa, i precisament en un congost que es manté encara verge d’infraestructures fins a l’actualitat. Per solventar un suposat problema ambiental no s’ha de crear un nou problema ambiental.
“Assegurar el conjunt d’activitats que es desenvolupen actualment a Mont-rebei” associades al riu no té res que veure amb la construcció d’una presa. Actualment Mont-rebei atreu més de 30000 visitants cada any per la seva espectacularitat com a congost verge i el seu grau de conservació. A nivell esportiu, les pràctiques que s’hi realitzen estan en harmonia amb el riu, com ara les rutes amb piragua que travessen el congost, i Segons la descripció de les activitats que pretén fixar en aquest tram de riu, únicament suposarà la intensificació del turisme, introduint-hi activitats massives de lleure recreatiu que ja es donen en molts d’altres embassaments, que no respecten la personalitat, singularitat i trets identitaris que ara actualment ofereix el congost, i que a més duen associat un desenvolupament urbanístic que apunta a una urbanització dispersa, fora dels actuals nuclis poblacionals i que en cap cas afavoreix a la conservació natural de l’indret. Segons la proposta de l’Administració, la singularitat de l’actual Mont-rebei passarà a la vulgaritat d’un nou pantà, amb les activitats que pot oferir qualsevol pantà, i que a més anirà en detriment de les actuals activitats que atreuen visitants a Mont-rebei, basades en visitar-lo per l’atractiu que suposa aquest congost verge i també impedirà que les actuals rutes de piragua travessin el congost, traient-ne el seu principal atractiu.

El PONT DE LA PERTUSA

El riu Noguera Ribagorçana actualment és la frontera natural entre la Baixa Ribagorça (Aragó) i la Noguera (Catalunya), però històricament hi ha hagut ponts de comunicació entre ambdues comunitats, unides per un mateix fet cultural. Físicament, la unió es concretava mitjançant una passarel•la que el creuava el riu a l’alçada de Blancafort i un altra que el creuava a l’alçada de Corçà, amb finalitats socials i comercials. La construcció del pantà de Canelles a la dècada dels 60 va deixar sota les aigües aquestes vies de comunicació, i també va provocar que els pobles de la baixa Ribagorça (Fet, Finestres, Montfalcó…) s’abandonessin a causa de l’expropiació dels seus terrenys d’horta, fent-hi inviable la subsistència. Actualment, travessar aquest riu en aquesta àrea concreta sol és possible a través de Pont de Muntanyana o desplaçant-se fins a la carretera que travessa la presa de Canelles.

Durant la darrera dècada es torna a parlar de tornar a construir un pont que uneixi aquestes dues terres. De totes maneres, els condicionants actuals són ben diferents. L’àrea del congost de Mont-rebei, si be a la dècada dels noranta era un territori “salvatge”, ara s’ha convertit en un punt de gran atracció turística, potenciat des de la seua compra per part de Fundació Territori i Paisatge i la millora substancial dels seus accessos i infraestructures. La intenció de treure profit turístic de tota l’àrea d’influència del congost és indiscutible, i la reunió de la baixa Ribagorça i la Noguera es planteja en aquest sentit. Però com tots sabem hi ha diferents concepcions del turisme, que tant pot ser el que es basa en la potenciació dels recursos naturals, respectuós amb la natura i les persones, o l’intensiu, basat en l’especulació i les activitats massives. Cal qüestionar-se doncs les motivacions i les possibles conseqüències d’aquest projecte.
El projecte que ara hi ha sobre la taula es un altre. La Diputació Provincial d’Osca va presentar l’any 2006 un avantprojecte a la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE) anomenat “Reposición de comunicación viaria entre la margen derecha e izquierda del río Noguera Ribagorzana, en el embalse de Canelles”; Aquest projecte té relació amb un pla d’acondicionament i senyalització de senders del Montsec assignat mitjançant concurs a PRAMES pel Centro de Desarrollo del Sobrarbe y Ribagorza (CEDESOR) de Campo (Aragó), i pel Consorci del Montsec d’Ager (Catalunya). Aquest pla el finança el programa LEADER de la UE a través del Ministerio de Medio Ambiente.

De passera de fusta a pont de formigó

Aquest projecte a grans trets, planteja unir la Noguera i la Ribagorça mitjançant :

• la construcció d’un pont apte per al trànsit rodat (circulació de vehicles pesats) de fins a 20 tones.

• Estarà ancorat als cingles de la Pertusa, de gran valor i bellesa geològica.

• S’aixecarà a una alçada de 50 metres sobre el fons del riu, i sobre uns 20 metres de la cota màxima actual del pantà.

• Tindrà més de 200 metres de llarg.

• El projecte esmentat no descriu la realització dels accessos. En aquest punt no hi ha cap camí obert al trànsit rodat i l’obertura de pistes en l’emplaçament proposat pot tenir un impacte molt substancial ateses les característiques del lloc (substrat rocós, fort pendent, etc.)

El projecte fa referència a la restitució de l’antic pont que travessava la Noguera Ribagorçana unint Corçà amb Montfalcó; però evidentment, tenia unes característiques ben diferents:

• estava ubicat una mica riu avall, i no sobre els cingles.

• estava ubicat en un punt molt més baix, sobre el riu, en un lloc on la Noguera Ribagorçana no està encaixonada per afloraments rocosos.

• el pont (més que un pont era una petita palanca) tenia una alçada de 4-5 metres sobre el riu i només hi passaven carros.

És a dir, des de la Pertusa estant el pont era gairebé inapreciable i estava integrat en tot el context de vegetació fluvial del riu. Per contra, la construcció del pont tal i com es projecta actualment tindrà severs impactes sobre d’emblemàtic indret:

Paisatge: El conjunt format pel relleu rocós i l’ermita és un dels racons més estimats i valorats pels habitants i visitants del Montsec. Tot el conjunt és molt singular i configura un entorn dominat pel relleu, de gran valor paisatgístic, dels cingles de la Pertusa que presenten el valor afegit de l’ermita romànica de la Mare de Déu de la Pertusa situada, com si fes equilibri, sobre el sec del penya-segat.

Espai d’interès geològic: Els Cingles de la Pertusa són un relleu inclòs l’inventari d’espais de interès geològic de Catalunya, que comporta la protecció de l’espai sota les previsions de la Llei 12/1985, d’espais naturals.

Espai d’interès natural: pertany al PEIN “Montsec” i a l’espai de xarxa Natura 2000 ES5130015 “Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana” com ZEPA i com LIC.

Socioeconòmic: la Pertusa és l’inici del camí cap al congost de Montrebei, l’espai més visitat del Prepirineu, amb gran potencial de desenvolupament sostenible turístic i econòmic de la Vall d’Àger.

Els possibles arguments que motiven la construcció del pont els hem de suposar, ja que el projecte no aporta cap justificació. L’obertura al trànsit rodat cap a una zona actualment deshabitada obre suspicacies a nivell d’interessos especulatius, més si tenim en compte les pressions que estan exercint els polítics d’Osca per a que es faci. Podem entendre i entenem que en una societat capitalista hi hagi aquesta mena d’interessos i també podem entendre que l’Administració tingui interès en plantejar projectes que intentin recuperar la presència humana en aquest territori; però això no ha de ser, a l’entendre de la Plataforma per la Defensa del Montsec, a costa de la destrucció dels valors naturals d’aquest entorn; ja que, precisament, un dels arguments que fa possible la recuperació de l’activitat socioeconòmica d’aquest entorn és la potenciació dels seus valors naturals. En aquest sentit, cal recordar que els cingles de la Pertusa són el punt de partida des de Corçà de l’excursió al Congost de Mont-rebei, un dels principals atractius del Montsec, dels prepirineus en tota la seua extensió territorial i també de les terres de Lleida, amb milers de persones que el visiten cada any. L’opció a defensar hauria de ser la seva preservació.

Com és lògic, hi ha divisió de posicions entre les parts afectades, i en molts casos la tergiversació de la magnitud del projecte ha provocat reaccions favorables a la seua construcció. En qualsevol cas, han sorgit veus inequívocament contràries al projecte del nou pont. La Plataforma per la Defensa del Montsec s’ha mobilitzat oposant-se a aquest projecte, donat que suposa una agressió mes al l’àrea del congost de Montrebei, sumada al projecte de presa d’ENDESA. A l’Assemblea Nacional Extraordinària de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), celebrada el passat 24 de novembre a Balaguer, el President de la FEEC va assumir una posició institucional de clar desacord amb el projecte en qüestió.

Gener 2008

PLATAFORMA PER LA DEFENSA DEL MONTSEC

CENTRE EXCURSIONISTA DE LLEIDA - CENTRE EXCURSIONISTA BALAGUER - SOCIETAT AMICS DE LA MUNTANYA DE TREMP - AMICS DEL MONTSEC DE BENAVARRI - FUNDACIÓ ARNAU MIR DE TOST D’ÀGER -
ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA I PROGRÉS DEL MONTSEC D’ALSAMORA - L’ESQUELLA DE LA TERRETA - IPCENA