NEIX L’AGRUPACIÓ SOCIAL “LLEIDA AMBIENTAL”

El passat 24 de desembre de 2008 es va presentar a la seu social del Ateneu Popular de Ponent, l’agrupació social Lleida Ambiental. Aquests moviment social neix de l’impuls del teixit social de Lleida i concretament és fruit del treball comú de tres importants associacions de la ciutat: L’ateneu popular de ponent, pioner en l’impuls de la cultura de Lleida, el centre excursionista de Lleida, capdavanter en el món de l’excursionisme de Lleida i IPCENA, la principal organització ecologista de les nostres comarques.

El convenciment de les tres entitats pel fet que la ciutat de Lleida ha d’impulsar-se potenciant els valors naturals que la caracteritzen dins del seu marc geogràfic i cultural, començant pel riu Segre com a eix vertebrador i de referència de Lleida i el seu entorn, que li dóna personalitat global, com ara l’horta de Lleida.

Per tant, les tres associacions cofundadores entenem que el desenvolupament futur de Lleida, com a ciutat mitjana i en el seu paper de capitalitat a nivell regional, ha de basar-se en l’aplicació de criteris i polítiques ambientals i cal que s’hi comprometin en el seu treball de forma transversal, totes les regidories municipals i la resta d’administracions.

Les tres associacions considerem que Lleida té carències que afecten a la seva qualitat i imatge com a ciutat i a la corresponsabilitat de l’Ajuntament en l’impuls de mesures que puguin fer de Lleida una ciutat model en l’aplicació de politiques socioambientals. Aquesta proposta s’ha de veure com una oportunitat de futur i com a marc de referència del nostre entorn regional i europeu en favor de la ciutat de Lleida de la seva ciutadania i de la gent que la visita o treballa. En definitiva, volem impulsar una iniciativa civicosocial per defensar i despertar els potencials ambientals que no s’aprofiten. Aquesta iniciativa neix amb l’esperit de treballar conjuntament amb l’ Ajuntament, si aquest ho considera fonamental com nosaltres. Aquesta iniciativa social està oberta a la integració de més moviments socials de Lleida representatius en les seves activitats, amb la finalitat d’enriquir el procés i el projecte.

PER COMENÇAR A TREBALLAR, DUES QUESTIONS:

1. Millorar, preservar i potenciar el riu Segre a la ciutat de Lleida.

Problemàtica.

El tram de riu Segre al seu pas per la ciutat de Lleida es troba en bona part de l’any en un estat precari ambientalment, degut a varis factors molt especialment a la manca de cabal d’aigua, tot i que també l’afecta en l’augment de la contaminació amb l’aportació del riu Noguerola, aquest fet es troba en vies de solució.

El riu Segre te un cabal molt insuficient, durant tot l’any i molt especialment als mesos d’estiu. Segons el pla hidrològic de la conca de l’Ebre, el cabal ecològic per les noves concessions havia de ser del 10% de la mitjana interanual, sempre que es cabals de mitja fossin inferiors als 100m3, ja que del contrari el cabal a deixar seria del 5%.

Per altra part cal tenir en compte el que indica la Directiva 2000/60 marc de l’aigua on el seu article 6 exigeix que al 2014 tots els trams de rius tinguin unes bones condicions ecològiques, per tant el riu Segre també haurà de tenir aquestes bones condicions que ara no té. Cal afegir el document realitzat per l’ACA al maig del 2000, referit al Diagnosi de punts crítics de cabal mínims a la xarxa hidrogràfica catalana, on el tram del Segre per Lleida és dels punts més crítics de tot el Segre.

Proposta

Atenent que el riu Segre es troba en una situació de degradació elevada, especialment per manca de cabal, que provoca impactes ambientals en no poder complir les seves funcions bàsiques ecològiques, i alhora aquesta situació afecta també a la seva qualitat paisatgística en la percepció de la gent:

Considerem que s’ha d’assolir l’objectiu de millorar, preservar i potenciar el riu Segre perquè pugui convertir-se en un veritable referent paisatgístic de la ciutat. Posteriorment proposem l’elaboració d’un informe de caràcter ambiental que plantegi alternatives a les concessions actuals a fi de compatibilitzar el recurs públic, l’ús privat de l’aigua i la seva defensa com a espai ecològic i de paisatge urbà. Posteriorment, una vegada es constitueixi la comissió de medi ambient municipal, i s’hagi elaborat el document, sol•licitar una trobada amb el responsable en aquesta matèria del Ministeri de Medi Ambient de Madrid i el President de la CHE. i els responsables de ENDESA com a concessionaris del canal de Seròs.

2. Constitució d’una comissió de medi ambient municipal

Necessitats.

Atenent la necessitat d’afavorir la participació social en els afers de les Administracions i especialment de les que estan mes properes als ciutadans/es, com son els ajuntaments, diferents lleis com la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient, la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient (procediment regulat al RDL 1302/86), i directives com 2003/4/CE i 2003/35/CE han desplegat l’ordenament jurídic per fer-lo possible, no obstant, encara falta un llarg camí per assolir un model social on les institucions integrin en els seus afers la col•laboració del seu teixit social , amb l’objectiu d’afavorir una participació que faci la gestió de les nostres administracions mes participativa transparent i sobre tot mes plural i per tant en conclusions mes democràtica partint de la base que la societat la forment tots i totes les persones i moviments socials.

Proposta

Atenent el decret legislatiu 2/2003 de 28 d’abril mitjançant el qual es va aprovar el text refós de la llei municipal de règim local de Catalunya, al seu article 62 inclou la possibilitat de crear els òrgans de participació sectorial, aquests òrgans que es poden anomenar comissions es poden crear en relació amb els àmbits municipals d’actuació o competents, que tenen la funció d’integrar la participació públic dels ciutadans i les seves associacions en els assumptes municipals. En aquests sentit l’article 66 descriu les competències pròpies dels ajuntaments, on entre altres es troba la de medi ambient.

Justificació de la proposta i necessitat:

L’Ajuntament de Lleida, en els seus acords, incideix diàriament sobre qüestions ambientals d’abast municipal i més enllà, des d’aquest fet considerem que les decisions municipals que poden tenir repercussions ambientals en la nostra ciutat és més que desitjable que fossin el màxim de compartides i debatudes amb els moviments socials ubicats a la ciutat i que hi treballen o comparteixen interès en les mateixes, de forma que l’aportació de totes aquestes entitats afavoreixi l’aplicació de propostes o solucions el més consensuades possible, que sens dubte segur que seran mes complertes i plurals.

Per aquestes raons considerem que la comissió municipal de medi ambient és un instrument molt positiu al servei de la ciutat, i en la seva constitució haurien de formar part les entitats de caràcter social en un 60% i els regidors dels diferents grups politics en base a la seva representativitat en el 40% respectiu. Les seves reunions haurien de ser mensuals, tarda nit per afavorir la participació, i haurien de ser informats i alhora elevar un informe vinculant sobre tots els projectes que l’ajuntament projecti i pugui afectar mediambientalment a la ciutat de Lleida en el sentit més ampli (paisatge, vegetació fauna i altres).

****************************************************************************************************************************

PEL REEQUILIBRI TERRITORIAL,

NO ALS TRANSVASAMENTS

Des d’IPCENA-EdC ens posicionem totalment en contra al projecte del Govern de la Generalitat que vol justificar els transvasaments per afrontar el dèficit hídric de la regió metropolitana, xifrat en uns 40Hm3.

L’aigua pertany a la seva conca.

Els rius estan dimensionats de manera natural a les característiques climàtiques i orogràfiques de cada conca, i les seves aigües són les necessàries per acomplir les seves funcions ecològiques, mantenint així els seus habitats i la seva funció de corredor biològic. A aquesta funció bàsica, cal sumar-hi els aprofitaments humans, aquells que resulten necessaris per cobrir la demanda d’aigua de boca, els usos agraris i els industrials. Generalment, aquesta demanda per a usos humans es desproporcionada en referència al flux d’aigua que el riu necessita que es mantingui pe cobrir les necessitats ecològiques que té associades.

Repartiment de l’aigua a la conca

Si bé les directrius del Pla Hidrològic de la conca de l’Ebre estableixen que el cabal ecològic ha de ser l’equivalent al 10% de la mitjana de l’aportació interanual, la pròpia CHE ja considera en l’actualitat que per garantir els objectius de la Directiva Marc de l’aigua 2000/60/CE, els cabals ecològics actuals són insuficient i passen a considerar que s’hauran de preveure cabals de manteniment ecològics que puguin garantir millor la conservació ecològica dels rius. Amb unes previsions que es podrien augmentar al 33% dels cabals mitjans circulants.

Aquesta proposta semblaria coherent si volem tenir rius vius i amb qualitat en l’actualitat tot i la insuficient del 10% del cabal ecològic en més de 70% de la majoria dels trams dels rius catalans baixa de l’ordre del 50% del cabal ecològic.

Repartiment de l’aigua segons la CHE en base a la Directiva Marc de l’Aigua

Què diu la directiva marc de l’aigua

La Directiva 2000/60/CE, en la seva primera consideració indica (sic)

“L’aigua no és un bé comercial com els demés, sinó un patrimoni que cal protegir, defensar i tractar com a tal.

Article 1 – L’objecte de la Directiva es establir un marc de protecció de les aigües superficials continentals…

a) Que previngui tot deteriorament addicional i protegeixi i millori l’estat dels ecosistemes i amb respecte a les seves necessitats d’aigua , dels ecosistemes terrestres…

b) b)que és promogui un ús sostenible de l’aigua en la preservació a llarg termini dels recursos hídrics disponibles…

Quin és l’estat del riu Segre:

En els útims 20 anys, el riu Segre ha perdut el 28% d’aportació mitjana d’aigua en la seva capçalera, i a la seva part baixa aquesta xifra ascendeix fins al 44%:

Aquesta reducció d’aportació es deu especialment a la m’erma progressiva de pluviometria a la conca degut mes que probablement tant a aspectes cíclics com per l’efecte del canvi climàtic.

Aquesta pèrdua d’aportacions sumada a les grans i abusives captacions tant per rec com per producció hidroelèctrica han fet que el 90% del riu Segre tingui uns cabals mitjans molt per sota del mínim cabal ecològic.

El cas del transvasament d’Isovol

Pretendre agafar l’aigua d’Isovol resulta una irresponsabilitat i una autèntica imprudència política, social i ambiental. L’informe que incloem del Dr. En ciències biològiques i professor de la UdL Sr. Josep Carles Balasch, un dels hidrogeòlegs de reconeixement ho deixa clar (sic): “Des del punt de vista d’impacte ambiental es pot assenyalar que l’afecció d’aquestes extraccions als ecosistemes fluvials seria molt crítica i irreversible…”

Cal tenir en compte que es pretén extraure un cabal de 1.5 m3/s d’un tram de riu que, segons dades de la CHE, la mitjana del mes de març de 2008 no va superar els 3,20 m³/s , i que la mitjana de l’any 2007 va ser de tan sols 2,99 m³/s. Es a dir, s’extrauria el 50% del cabal en aquest tram de riu.

Canvi de model territorial o col·lapse del sistema

Considerem que l’arrel del problema, que per cert cap força política ha volgut abordar, es plantejar un canvi en el model territorial actual que en l’actualitat es el responsable del col·lapse respecte la gestió dels recursos bàsics. En la regió metropolitana de Barcelona, amb una superfície de tan sols el 10% del territori català uns 3200km2 concentra proa del 80% de la població i les indústries de Catalunya, la qual cosa provoca una demanda de recursos bàsics. L’aigua entre altres amb volums molt superiors a la capacitat generadora del propi territori. Per pal·liar Aquesta situació només es pot plantejar una solució que passi per situar els principals sectors de demanda, especialment les indústries que en consumeixen molta aigua, prop don es genera el recurs que necessiten. Pretendre portar aigua mitjançant els transvasament de conques externes com la de l’Ebre per corregir dèficits de les conques internes, l’únic que s’aconsegueix es col·lapsar encara mes el sistema en aportar mes recursos que en faciliten el seu major creixement, i augmentar mes encara les desigualtats entre les comarques d’interior i la conurbació que forma la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB). A quests fet implica la transferència de recursos vitals pel desenvolupament de la resta de territoris de Catalunya que actuaran com a fre del seu propi progrés futur. Calen, doncs, solucions d’esponjament redistribució de la riquesa, frenan el creixement i aplicar criteris de decreixement.

L’aigua, l’element cabdal pel reequilibri territorial i de redistribució de la riquesa.

Com diu la Directiva Marc de l’aigua, l’aigua no és un bé comercial com els demés sinó un patrimoni que cal conservar. Es cer que amb millores en els regadius antics per sistemes eficients es poden estalviar entorn al 20 o el 30% de l’aigua , Pretendre trobar la solució creant un banc de l’aigua i comprant en principi els excedents per transvasar-la cap a l’àrea metropolitana. Suposaria, com hem exposat el creixement del desequilibri social i territorial en potenciar encara mes el creixement de la població i la seva activitat en la RMB i afavorint encara mes la desertització de la resta del territori.

Exemples comparatives Lleida – RMB

Les comarques de lleida tenen tan sols un 5% de la població catalana amb uns 430000habitants i enfront la la RMB amb uns 5.500.000 d’habitants en un territori de 3200 km2 que representa un 10% de Catalunya . Aquest mateix exemple serveix per les comarques de Tarragona, amb una població de 10.5 % i les de Girona amb un 9.7 %.

L’aigua pot ser un element que afavoreixi el reequilibri territorial si al contrari del que proposa el govern català i altres, s’aplica el criteri d’atansar la demanda a l’oferta.

L’aigua a la RMB

La indústria a la RMB consumeixen només en dotacions d’alta, 251.5 Hm3/any que representa el 21.2% del total disponible en les conques internes. La resta es reparteix en consum domèstic comercial i públic, 518.8 Hm3, que representa el 43.7%, i l’ús agrari que consumeix 417.2 hm3, un 35% del total que sumen uns recursos hídrics en alta de 1187.5 Hm3 (font FNCA)

A més dels recursos hídrics en alta que són els que es distribueixen cap als municipis des de les plantes potabilitzadores, existeixen recursos hidrics que son captats en pous i cursos d’aigua directament especialment per indústries

Proposta de fer de l’aigua un recurs pel reequilibri territorial.

Actualment el rec de l’urgell que rega unes 70 000 ha. De comarques com la Noguera, l’Urgell,el Pla d’Urgell, la Segarra i les Garrigues genera una activitat econòmica tant en l’àmbit agrari i ramader com industrial, majoritàriament agroindustrial.

Comarques canal d’Urgell	Població agrària, ramadera i agroindustrial beneficiada	% de persones beneficiades directament per Hm3
Pla d’Urgell, Segarra, Urgell, Garrigues, Noguera	62000hab.	70 hab./Hm3

La repercussió social de l’aigua a la RMB

La societat anònima DAMM explota tres pous a Sta. Coloma, de l’aqüífer del Besòs (nº inscripció ACA A-0010368) amb un volum màxim anual d’extracció de 700.000m3 anuals.

La mateixa indústria DAMM té un altra inscripció (ACA, nº C0011425) d’extracció d’aigua de 5 pous de l’aqüífer del Llobregat amb un volum anual de 4.115.000m3. Aquesta indústria nomes amb la captació de pous fora del sistema en alta consumeix 4.815.000 m3 anuals, el que equival quasi al 5% de l’aigua que sol·licita el govern de la Generalitat per dèficit estructural de 40 Hm3.

Aquesta mateixa indústria DAMM es troba desenvolupant un projecte d’ampliació de la seva activitat amb una inversió d’uns 170 milions d’euros per a duplicar la seva producció en cervesa, passant de 2.5 a 5 milions d’hectolitres, en l’actualitat estan tramitant una nova concessió d’aigües davant l’ACA.

DAMM S.A.

4.115 Hm3 anuals

400 treballadors

Un altre cas es el de la indústria COBEGA, en concret només un dels seus centres productors de Martorelles i Montornès del Vallès consumeix prop d’uns 400.000m3 anuals d’aigua, derivats de la connexió en alta,provinent de les potabilitzadores, de proveïment de la xarxa d’aigua potable de l’empresa pública ATLL, aigües Ter – Llobregat

COBEGA S.A. Martorelles – Montornès Vallès

0.4 Hm3 anuals

400 treballadors

La ratio de persones contractades de mitjana per empreses d’alt consum d’aigua a la RMB per cada Hm3 consumit varia entre els 800 i els 400 treballadors directes, si ho extrapolem a l’efecte que fa sobre el seu nucli familiar, tenim que hi ha entre 2400 i 1200 persones dependents de cada Hm3. Si això ho comparem amb les persones que se’n beneficien per hm3 de la zona regable del Canal d’Urgell, unes 70 persones, la diferencia és d’un 14%.

Per tant la proposta és clara, els 40hm3 que pretenen comprar dels canals d’Urgell del segre o l’ebre, suposaria en implantació d’indústries noves altament consumidores d’aigua, un impacte en ma d’obra directa d’uns 20.000treballadors, que la suma de les unitats familiars podríem arribar a unes 60.000 persones i una inversió que hi podria estar ser superior als 10.000 milions d’euros.

La inviabilitat dels transvasaments del Segre

• El transvasament Canal d’Urgell – Panadella – Riu Anoia.

Aquest és un transvasament que el govern de la genralitat no descarta i que té el suport de la Fundació per la Nova Cultura de l’Aigua, cal tenir present que en aquesta última setmana el conseller Baltasar s’ha entrevistat amb el president dels regants del Canal d’Urgell, i amb dades sobre la taula resultaria inviable realitzar aquest projecte amb un període menor a 1 o 2 anys.

Dades tècniques

-Deixar de regar 5000 ha i aprofitar 45Hm3.

-Seria necessària la construcció d’un aqüeducte d’uns 35 km.

-Canonada 1 m de diàmetre, amb un cabal d’1,5m3/s

-Necessitat de construcció d’unes 5 estacions d’elevació

-Superar desnivell de 450 metres

-Potència instal·lada de 14000kw

-Consum mitjà 11000kw

-Costos mensuals 600000€

-Consum energètic equivalent a 2500 habitatges.

• El transvasament Isòvol – Túnel del Cadí

El punt de captació seria a la zona de Prats i Sansor, amb uns 1030m d’altitud i la màxima alçada dins el Túnel, uns 1250m d’altitdud, un desnivell aproximat d’uns 220 metres. La infraestructura constaria d’1 m de diàmetre, un primer dipòsit d’impulsió i vàries estacions d’elevació.

Dades tècniques

-Potència instal·lada de 7000kw

-Consum mitjà 5000kw

-Costos mensuals 300000€

-Consum energètic equivalent a 1250 habitatges.

CONCLUSIONS

Des d’EdC considerem que la situació actual es deguda en primer lloc a una manca de planificació i a causa de la improvisació absoluta. El Govern es va comprometre el 2003 a iniciar les obres de la dessaladora del Llobregat, amb una capacitat productora de 60 Hm3/any. Tot i que considerem que les dessaladores no son la solució al problema de l’aigua, en l’actualitat el dèficit estructural estaria solventat.

La solució tampoc passa per construir transvasaments com els plantejats en l’actualitat, en compensació als regants afectats. També cal tenir present el que diu la Directiva Marc de l’Aigua així com la Ley de Aguas espanyola, que l’aigua de boca és prioritària. Com que la RMB té un consum en aigua en alta per part de la indústria de 251.5 Hm3 anuals, que representa el 21% de les disponibilitats hídriques de les conques internes, per tant, no té sentit generar restriccions i pèrdues en el camp agrari de la resta del territori català, atenent els impactes ecològics i socials que això genera, i per tant, cal buscar solucions transitòries que no requereixin aquests macroprojectes, com poden ser el trasllat d’aigua en vaixell o la derivació de l’aigua industrial per a usos de boca. Els 40Hm3 de dèficit estructural sol representen un 16% dels 251.5 Hm3 anuals del consum d’aigua en alta per part de la indústria de la RMB, suposant un sistema molt més eficient per utilitzar un recurs proper a la demanda, enfront de projectes d’enormes despeses, i que suposaria una desestructuració encara més gran del territori.