En las últimas décadas
la reducción y la pérdida de biodiversidad
en Europa ha registrado una aceleración drástica.
La Agencia Europea del Medio ambiente ha confirmado
que en los últimos años se están
reduciendo las poblaciones de muchas especies europeas.
Además, hemos podido asistir desgraciadamente
al primer caso de extinción de una especie incluida
a la Directiva sobre hábitats: El Bucardo (una
sub-especie de cabra pirenaica), cuyo último
ejemplar se encontró muerto al Parque Nacional
de Ordesa y Monte Perdido (Huesca) el año 2000.
Casi todos los hábitats y especies de Europa
se ven sometidos a intensas presiones: desarrollo urbanístico,
turístico y de infrastructuras, intensificación
de la agricultura y silvicultura etc.
Por todo esto, es necesario actuar a escala comunitaria
y nacional y proteger la biodiversidad.
La Red Natura 2000 forma parte de la respuesta que quiere
dar la UE a éste desafío.
1.- ¿QUÉ
ES LA RED NATURA 2000?
Natura 2000 és una xarxa
d’espais naturals protegits a escala de la Unió
Europea creada en virtut de la Directiva sobre hàbitats
de 1992 (Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de
maig de 1992, relativa a la conservació dels
hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres)
amb l’objectiu de salvaguardar els paratges
silvestres més importants d’Europa, garantint
la supervivència a llarg termini de les espècies
i hàbitats europeus més valuosos i menaçats.
Aquesta xarxa es composa de
Zones Especials de Conservació (ZEC), declarades
pels Estats membres seguint les disposicions de la
Directiva sobre hàbitats, i de les Zones d’Especial
Protecció per a les Aus (ZEPA), que es designen
d’acord amb les disposicions de la Directiva
sobre aus de 1979 (Directiva 79/409/CEE del Consell
, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació
de les aus silvestres).
La Directiva sobre hàbitats
fa referència aproximadament a uns 200 tipus
d’hàbitats i unes 700 espècies
de fauna i flora d’importància comunitària.
La directiva sobre Aus, inclou una llista de 181 espècies
vulnerables, els hàbitats de les quals necessiten
protecció. Així mateix, reconeix la
importància de preservar les zones humides,
molt necessàries per a les aus migratòries.
Natura 2000 no és un
sistema de reserves naturals subjectes a una protecció
estricta en les que està prohibida tota l’activitat
humana. Tot i que aquest tipus de reserves poden formar
part de la Xarxa, la major part de la superfície
estarà composada per terrenys de propietat
privada. Amb això es pretén que la seva
gestió sigui sostenible des del punt de vista
ecològic però també des del punt
de vista econòmic i social. Correspon als Estats
el decidir la millor manera de conservar aquestos
espais, respectant sempre els objectius de la Directiva.
2. COM FUNCIONA?
Natura 2000 està formada
per espais declarats pels Estats membres segons la
Directiva sobre aus (ZEPA) i segons la Directiva sobre
hàbitats (ZEC).
La selecció es fa seguint
dos procediments diferenciats:
2.1 Selecció de les
Zones Especials de Protecció per a les Aus
(ZEPA)
Les ZEPA són designades
pels estats membres segons l’article 4 de la
Directiva de les aus. La seva identificació
i delimitació s’ha de basar en criteris
científics. Tot i que els estats membres disposen
de discrecionalitat a l’hora de decidir els
criteris més adequats, tenen l’obligació
d’aplicar-los plenament de manera que es garanteixi
la declaració de tots els “territoris
més adequats en nombre i superfície”.
Sobre la base de la informació comunicada,
la Comissió determinarà si els espais
declarats són suficients per tal de constituir
una xarxa coherent que garanteixi la protecció
de les espècies migratòries i vulnerables.
Totes les ZEPA designades fins
al moment, i les que es puguin designar en un futur,
passen a formar part de Natura 2000 automàticament.
2.2 Selecció de les
Zones Especials de Conservació (ZEC).
Tal i com es preveu als articles
3, 4 i 5 de la Directiva sobre hàbitats, la
selecció dels ZEC es desenvolupa en 3 fases:
A) Proposta d’espais
per a la seva inclusió a la xarxa (pLIC)
La responsabilitat de proposar
els espais és dels estats membres. Per fer
això necessiten realitzar un estudi exhaustiu
de cada tipus d’hàbitats i espècies
que estiguin presents en el seu territori. Aquesta
selecció d’espais és un exercici
exclusivament científic i es fa segons els
criteris establerts a l’Annex III de la Directiva
hàbitats i segons la informació científica
pertinent. Es tenen en compte aspectes com: representativitat,
qualitat ecològica de l’hàbitat,
tamany i densitat de la població de les espècies
considerades, grau d’aïllament en relació
amb l’àrea de distribució natural,
superfície ocupada, etc. A partir d’aquests
criteris, els Estats han de realitzar una avaluació
global de la importància dels espais respecte
cada tipus d’espècie i hàbitat.
Aquesta informació científica constitueix
la base per a l’avaluació posterior a
escala de la Unió Europea.
Sobre aquesta base, els Estats
hauran de localitzar els llocs importants i enviaran
a la Comissió Europea una llista de “llocs
d’interès comunitari proposats”
(pLIC)
B) Selecció d’una
llista de llocs d’importància comunitària
a partir de les propostes dels estats membres (LIC)
En aquesta segona fase la funció
de la Comissió consisteix en adoptar les llistes
de “llocs d’interès comunitari“
(LIC).
Aquestes propostes són
estudiades amb tota transparència en els seminaris
científics que organitza la Comissió
amb l’ajuda de l’Agència Europea
del Medi Ambient. En aquestos seminaris hi participen
els delegats dels estats membres, els experts que
representin el interessos dels usuaris i propietaris
de terrenys i també representants de les ONG
de conservació de la natura.
En aquests seminaris és
on es determina si cada estat membre ha proposat un
nombre suficient d’espais de gran qualitat que
permeti garantir un estat de conservació favorable
respecte cada tipus d’habitats i espècies
en tota la seva àrea de distribució
dins la Unió Europea.
Donades les grans variacions
naturals de la biodiversitat a la UE, la Directiva
ha dividit el territori en set regions biogeogràfiques:
atlàntica, continental, alpina, mediterrània,
boreal, macaronèsica i panònica. La
Directiva disposa que s’aprovarà una
llista de llocs d’importància comunitària
respecte a cadascuna de les regions biogeogràfiques
que tenen una biodiversitat afí.
Cal afegir que si un estat
membre no ha proposat algun lloc de valor excepcional,
la Comissió Europea pot proposar la seva inclusió
en la llista, sempre i quan es demostri sobre bases
científiques que aquest lloc es fonamental
per a la Conservació d’hàbitats
o espècies contemplats a la Directiva. Després
de consultar a l’estat membre, el Consell de
Ministres de la UE pot prendre, per unanimitat, la
decisió. (Article 5)
C) Declaració de les
Zones d’Especial Conservació i establiment
de règims de gestió dels espais. (ZEC)
Una vegada aprovades aquestes
llistes, els estats membres tenen l’obligació
de declarar aquestos llocs com Zones d’Especial
Conservació (ZEC) en el termini de sis anys
(Article 4.4). Així, quan un espai passi a
formar part de la llista de “llocs d’importància
comunitària” (LIC) de la Comissió,
els estats membres hauran de prendre les mesures adequades
per evitar el deteriorament dels hàbitats i
espècies, així com les alteracions que
repercuteixin en les espècies que han motivat
la selecció de l’espai (Article 6.2).
Segons la Directiva, qualsevol
pla o projecte que pugui afectar de forma apreciable
aquesta zona s’haurà de sotmetre a una
avaluació d’impacte adequada (Article
6.3). Si els resultats de l’avaluació
són negatius i no existeixen solucions alternatives,
però la necessitat del projecte o pla es justifica
per “raons imperioses d’interès
públic de primer ordre”, els Estats membres
han de prendre totes les mesures compensatòries
que siguin necessàries per garantir que la
coherència global de Natura 2000 quedi protegida.
(Article 6.4). En cas que el lloc tingui un tipus
d’hàbitat o una espècie prioritària
únicament es podran al·legar consideracions
relacionades amb la salut humana i la seguretat pública,
o relatives a conseqüències positives
per al medi ambient, o bé, per altres raons
imperioses d’interès públic de
primer ordre prèvia consulta a la Comissió.
En els espais declarats ZEC
amb caràcter oficial, els estats membres tindran
la llibertat de triar les mesures adequades de conservació,
com per exemple, plans de gestió, mesures reglamentàries,
administratives o contractuals que responguin a les
seves exigències ecològiques (Article
6.1).
Cal afegir que la Directiva
no preveu cap disposició en relació
amb el procediment de consulta que s’ha de seguir
a l’hora de procedir a la selecció d’espais
i són els estats els qui decideixen en funció
dels seus sistemes administratius. La Comissió
no participa en aquesta fase i no pot intervenir en
els procediments, que són molts diferents en
cada estat membre.
Pel que fa als procediments
per a la creació de la Xarxa a l’Estat
espanyol, es descriuen al Reial Decret 1997/1995 de
07/12/1995, pel qual s'estableixen mesures per contribuir
a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació
dels hàbitats naturals i de la fauna i flora
silvestres (BOE núm. 310 de 28/12/1995, pàg.
37310.)
En el seu article 4.1 es determina
que els òrgans competents de les Comunitats
autònomes (CA) elaboraran les propostes d’espais
que, trobant-se en el seu territori, puguin ser classificats
com a LIC i posteriorment designats com a ZEC, competència
aquesta última que torna a recaure en les CA
(article 5). L’article 4.1 també determina
que les propostes elaborades per les CA seran trameses
al Ministeri de Medi Ambient (MMA), que les proposarà
a la Comissió Europea mitjançant el
procediment corresponent.
En la disposició addicional
segona es determina, però, que quan els espais
a proposar (o designar com a ZEC en un futur) es localitzin
o coincideixin amb parcs nacionals, la proposició
i designació a què es refereixen els
articles 4.1 i 5 correspondrà al MMA, previ
acord amb les CA corresponents.
A l’article 6, i com
a aspecte afegit als que determina la Directiva, s’estableix
que els punts 2, 3 i 4 de l’article 6 del Reial
decret seran d’aplicació en les ZEPA.
Més informació
sobre els procediments a l’Estat espanyol.
3. COM ES FINANÇA?
L’article 8 de la Directiva
sobre hàbitats preveu el cofinançament
comunitari de les mesures necessàries per al
funcionament i la gestió corrent dels elements
prioritaris de Natura 2000. Aquest article es va redactar
en reconeixement a la càrrega financera excessiva
que la Xarxa Natura 2000 podia suposar per als estats
membres, sobretot aquells que tenen molta més
biodiversitat. Tot i això, actualment no existeix
cap estructura clara per a administrar la programació
del finançament i tot el procés establert
en decisions posteriors relatives a diferents instruments
no facilita el desenvolupament d’una estructura.
Des de 1992 el programa LIFE-Natura
ha aportat un volum considerable de cofinançament
per tal de recolzar la Directiva Hàbitats.
Els projectes han servit per a contribuir a la confecció
d’inventaris científics, la preparació
d’accions in situ, l’adquisició
de terrenys, la restauració i millora d’espais
i la realització d’iniciatives de sensibilització
pública. Les autoritats regionals i les ONG
han rebut un percentatge considerable d’aquests
fons, ja que tenen un paper molt important en l’aplicació
de la Directiva.
També s’ha utilitzat
com a font de finançament el règim agroambiental
de la política de desenvolupament rural, que
ofereix la possibilitat de realitzar pagaments als
agricultors que gestionin la terra de manera respectuosa
amb el medi ambient.
Alguns estats membres també
han utilitzat amb freqüència recursos
del FEDER per tal de finançar inversions directament
relacionades amb espais Natura 2000, destinades en
la majoria dels casos a la construcció d’instal·lacions
i infrastructures per a visitants.
4. QUINA ES LA SITUACIÓ
ACTUAL?
La Xarxa Natura 2000 encara
no està completa. És evident que hi
ha un retard de varis anys pel que fa al calendari
previst. Perquè la Xarxa estigui completa és
necessari acabar quan abans millor el procés
de selecció i declaració d’espais
i vetllar que aquests tinguin una gestió i
protecció adequades per garantir un estat de
conservació favorable.
Des de l’adopció
de la Directiva Hàbitats l’any 1992 els
estats membres s’han anat centrant bàsicament
en la seva incorporació als ordenaments jurídics
nacionals i en l’establiment de la Xarxa Natura
2000.
Pel que fa als PLIC, segons
la Directiva, els estats membres haurien d’haver
presentat les llistes abans del juny de 1995. Fins
a finals de 2000, tots els estats membres havien presentat
només llistes parcials de PLIC. Tot i això,
amb aquestes primeres llistes provisionals la Comissió
va poder obrir un procés de moderació
sobre la base dels debats mantinguts en una sèrie
de seminaris sobre les sis regions biogeogràfiques.
Aquests seminaris van anar estudiant les llistes consultant
amb els representants dels estats membres, científics
independents, ONG i representants dels propietaris
de terrenys.
Els avenços que es van
produir en relació amb la regió macaronèsica
(Açores, Canàries i Madeira) van conduir
a l’adopció en desembre de 2001 de la
Llista de LIC corresponents a aquesta regió.
En desembre de 2003 es va aprovar la llista de la
regió biogeogràfica alpina. En desembre
de 2004 s'han aprovat les llistes atlàntica
i continental i el gener de 2005 la llista boreal.
Si examinem el baròmetre
que elabora regularment la Direcció General
de Medi Ambient, podem observar com les llistes nacionals
presentades encara estan incompletes tot i que s’ha
anat avançant poc a poc.
Pel que fa a les zones ZEPA,
a declarar pels estats membres, la Comissió
considera que encara hi ha molts països que tenen
les llistes incompletes i que se n’haurien de
declarar més.
Per tant, la Xarxa Natura 2000
encara no està completa (s’han d’aprovar
encara la llista panònica i la mediterrània).
No obstant això, els estats han començat
ja a aplicar mesures de gestió a alguns PLIC.
Molts d’aquestos espais declarats ja disposaven
abans de la declaració d’una protecció
segons altres règims (per exemple la figura
de parcs nacionals). En canvi, hi ha molts PLIC que
no formen part d’aquestes zones protegides ja
existents i no estan protegides per cap tipus d’instrument.
En alguns estats membres com Espanya aquest tipus
d’espais és bastant nombrós.
Amb l’ampliació
de la UE a deu nous estats membres les Directives
Hàbitats i Aus s'han hagut de modificar. Els
canvis introduïts fan referència principalment
als annexes de les Directives: s’han afegit
en total unes 173 espècies noves i uns 20 tipus
d’hàbitats nous. També s’ha
afegit una nova regió biogeogràfica:
la Regió Panònica.
Tots aquestos nous països
estan treballant actualment en l’elaboració
de les llistes i ja han participat en el programa
LIFE. No s’ha donat cap període de transició
pel que fa a la transposició de les directives
i a la implementació de la Xarxa Natura 2000.
Els estats han de presentar ja les ZEPA i les llistes
de pLIC (fins el moment ho han fet Estònia,
Letònia, Lituània, Eslovènia,
Eslovàquia i Polònia). Després,
tindran 3 anys per a l’establiment dels LIC
amb els diferents processos biogeogràfics i
9 anys per a l’establiment de les ZEC en la
legislació nacional.
Quan s’adhereixin Bulgària
i Romania, s’hauran d’afegir 2 regions
més: l’estepària i la del mar
negre.
5. QUINES SÓN LES
PRÒXIMES ETAPES?
- Aprovar totes les llistes
de LIC de les diferents regions biogeogràfiques
que falten (la mediterrània i la nova regió
panònica). Actualment encara està en
discussió la llista mediterrània i pel
que fa a la regió panònica es podrà
establir quan els nous països membres acabin
de presentar les seves llistes.
- S’han de completar
les contribucions dels nous estats membres: tots aquests
països estan ja preparant la seva contribució
a Natura 2000 i alguns ja han nomenat llocs. Molts
d’aquestos països nomenaran fins i tot
més del 20% del seu territori (Eslovènia,
per exemple, tindrà un 35% de zones Natura
2000).
- S’haurà de continuar
treballant en la possibilitat d’incloure el
medi marí no costaner dins de la Xarxa Natura
2000.
- Continuar amb els esforços
de comunicació sobre els objectius de Natura
2000. Per aquest motiu funciona un grup de treball
sobre comunicació encarregat d’elaborar
una estratègia global i que ja ha pres tota
una sèrie de mesures com la publicació
de fulletons informatius, elaboració del Butlletí
Natura 2000, participació en conferencies i
seminaris, organització de jornades verdes
etc. A més, s’està impulsant una
web més completa dedicada a la Xarxa Natura
2000: http://www.europa.eu.int/comm/environment/nature/home.htm
- Aclarir el marc del finançament
comunitari de la Xarxa. La Comissió va crear
un grup de treball per tal que estudiés les
disposicions de l’article 8 de la Directiva
hàbitats (cofinançament de la xarxa).
L'Informe final d’aquest grup de treball es
va presentar a finals de desembre de 2002.
En aquest informe s’apunten
diferents opcions per al finançament de la
xarxa: 1) emprar els diners de les ajudes a la PAC,
especialment les ajudes al desenvolupament rural o
dels fons de cohesió; 2) augmentar la dotació
pressupostaria del escassos fons del programa LIFE-Natura;
i 3) crear un nou instrument financer.
Amb la publicació d’aquest
informe la Comissió va obrir un procediment
de Consulta amb les parts interessades. Després
d’haver finalitzat la consulta, la Comissió
ha publicat una Comunicació sobre el finançament
de Natura 2000
En la Comunicació la
Comissió recorda que les necessitats financeres
de Natura 2000 corresponen a una sèrie de mesures
que són indispensables per poder gestionar
de manera eficaç tots els espais designats.
Aquest tipus de mesures poden ser mesures puntuals
com per exemple l’adquisició de terres
o la restauració d’hàbitats degradats,
o també es pot tractar d’accions plurianuals
com puguin ser la vigilància dels espais o
de les espècies, la gestió activa regular
de la vegetació etc. A més, pot tractar-se
d’accions directament lligades a una acció
sobre el terreny o a accions molt més amplies
com ara accions d’educació i sensibilització,
d’administració dels espais, etc. i que
també tenen com a objectiu la protecció
dels espais i de les seves qualitats específiques.
La Comissió també
ha estimat els costos de la Xarxa Natura 2000 per
a una UE a 25. Les últimes xifres que disposa
és que pot costar uns 6.100 MEUR per any.
A les conclusions de la Comunicació,
la Comissió pren la decisió d’optar
per una integració del finançament de
la Xarxa Natura 2000 en d’altres polítiques
comunitàries i no contempla la creació
d’un fons específic per al finançament
de la xarxa.
La Comissió justifica
la integració pels motius següents:
- Garantirà que la gestió
dels espais Natura 2000 formi part de polítiques
més amplies de la UE en matèria de gestió
del territori. Així, les activitats agrícoles
dels espais Natura 2000 s’integraran als instruments
financers de la PAC ja existents mentre que les intervencions
estructurals seran finançades per les polítiques
de desenvolupament rural i regional.
- Permetrà als estats
membres fixar prioritats i desenvolupar polítiques
i mesures que tinguin en compte les seves especificitats
nacionals i regionals.
- Evitarà el desdoblament
i el solapament dels diferents instruments de finançament
comunitari, i també les complicacions administratives
i les despeses de gestió associades a aquest
desdoblament.
A partir d’ara, la Comissió
tindrà en compte, a les perspectives financeres
i els instruments financers ja existents, que els
estats membres han de poder obtenir el cofinançament
necessari de les activitats lligades als espais Natura
2000. Els fons estructurals, el Fons de desenvolupament
rural i la nova fase del Programa LIFE que està
en discussió (LIFE +) seran segurament els
que permetran un cofinançament més important
per a la posada en marxa de la Xarxa Natura 2000.
Font: Patronat
Català Pro-Europa.
