 |
|
L'Energía Eòlica:
Una energía neta,
però plena de controvèrsies.
|
|
| 
La
Energia eòlica
Una energia neta si considerem
únicament la seva nul·la emisió
de CO2
a l'atmosfera, però plena de contrarietats si
tenim en compte el gran impacte ambiental que produeixen
aquests aerogeneradors, la seva instal·lació
a les serralades i els efectes colaterals que generen
les línies d'evacuació, tot això
envoltat d'una teranyina d'ocultació i secretisme
en torn a les substancioses subvencions que reben les
multinacionals que construeixen aquestes centrals.
Un
mapa eòlic mal planificat:
El mapa eòlic
català s'ha planificat tenint en compte bàsicament
criteris de rentabilitat, deixant al marge els Espais
d'Interès Natural i l'impacte paisatgístic.
Espais naturals com la Serra del Montsec o la Serra
del Tallat - per posar dos dels exemples que més
polèmica han aixecat - són incompatibles
amb qualsevol tipus de central nuclear, per tractarse
de dues serralades d'elevada importancia per la conservació
de les aus rapinyaires.
L'afecció del paisatge hipoteca seriosament les
possibilitats de desenvolupament turístic de
les zones afectades, zones de muntanya amb elevats valors
ambientals i amb un potencial turístic de qualitat
molt important.
Gran impacte de les pistes d'accés:
A la foto superior, pot
observar-se el gravíssim impacte que acompanya
la construcció de les centrals eòliques,
un tema del que mai en parlen els nostres polítics
quan parlen de la "puresa" de l'energia eòlica.
Crec que una imatge val més que mil paraules".
| |
Preparació
del terreny per a l'instalació d'aerogeneradors
al "Collet dels Feixos", on es
pot apreciar el gravíssim impacte ambiental
que es produeix durant la contrucció. ¿Energia
neta? Que ens ho expliquin. |
Impactes
sobre la fauna - mortaldat d'ocells :
Mai es parla de la mortalitat
d'ocells a les aspes dels molins.
Algunes persones s'han atrevit a comparar que si els
molins del Quixot de la Manxa no tenien impacte.. ¿com
poden tenir-ne aquests?
En primer lloc hem de tenir en compte que els molins
del Quixot funcionàven a una velocitat molt inferior.
El tamany de les pales era molt més petit
i eren més visibles, doncs estaven guardonades
amb roba blanca.
A més, aquests només funcionàven
en algunes hores concretes, quan s'havia de moldre el
grà per fer-ne farina.
Ara, els molins de vent funcionen dia i nit, durant
totes les èpoques de l'any (mentre faci vent),
amb unes pales molt més grans i menys visibles,
doncs són més primes. Alhora, roden a
una velocitat molt superior.
Aquest fet, unit a la gran densitat de molins que s'instal·len
en moltes serralades, fa que molts ocells no trobin
cap lloc per ón passar en les seves migracions,
i es veuen obligats a passar entre les aspes, cosa que
produeix gran nombre de colisions i de baixes.
A més, com que funcionen també de nit,
els ocells rapinyaires nocturns, els migradors
nocturns i els rat-penats tenen també un elevat
índex de sinistralitat contra els molins.
Distancia
Centrals-Centres de consum:
Un altre dels impactes ocults
de les centrals eòliques són les línies
d'evacuació.
En aquest sentit, es barregen diversos conflictes.
D'una banda, Espanya és un país deficitari
en vent, i la majoria dels indrets rentables eòlicament
es troben a les serralades elevades, que són
molt lluny dels grans centres de consum.
Això implica que per efectuar el transport de
l'energia fins a les nostres llars, serà necessària
la construcció de llargues línies d'alta
tensió.
Això fa que l'energia produïda a les centrals
eòliques sigui sovint desaprofitada, degut a
que el gradient energètic és inversament
proporcional a la distància. Dit d'una altra
manera, cal produïr una gran quantitat d'energia
perquè n'arribi una miqueta als centres de consum.
Afegit
a aquest fet, tenim que la majoria de les àrees
rentables eòlicament coincideixen amb àrees
d'elevat interès natural, uns espais naturals
que fins ara havien romàs intactes i constitueixen
els últims reductes per la nostra fauna.
Es tracta d'espais ubicats en llocs de difícil
accès, on l'impacte és exageradament més
gran que si es tractés d'àrees properes
als nuclis urbans o agrícoles, uns impactes difícils
d'assumir pel nostre medi ambient, ja prou maltractat
i arraconat.
A tot això hi hem d'afegir la construcció
de noves línies d'alta tensió.
Com tots ja sabem, les línies d'alta tensió
generen un impacte visual incontestable i, alhora, constitueixen
una greu amenaça pels rapinyaires, havent-se
convertit en la seva principal causa de sinistralitat
i mortalitat.
Competència entre les companyies elèctriques:
L'energia eòlica
entra en directa competència amb les companyies
que exploten l'energia tèrmica, nuclear i les
centrals de cicle combinat, que són propietàries
de les línies elèctriques ja existents
i no en volen cedir els drets d'ús a les ocmpanyies
que exploten l'energia eòlica.
És per això que aquestes darreres es veuen
obligades a construir les seves pròpies xarxes
elèctriques - quan molts cops no caldria - de
manera que moltes ocasions es poden observar dues línies
que cobreixen el mateix traçat i l'única
diferència de les quals és que són
de diferents companyies.
Aquest fet constitueix un impacte ambiental duplicat
i totalment innecessari, fruit d'una política
venuda a les grans empreses i que es mostra indiferent
davant d'una normativa deficient i obsoleta, per la
qual cosa EXIGIM una reforma de cap a peus de la normativa
i l'intervenció URGENT i CONTUNDENT del Ministerio
de Medio Ambiente i del Govern de la Generalitat.
Una rentabilitat sota mínims, i plena
de mentides:
L'energia
eòlica és viable sempre i quan existeixi
una velocitat del vent mínima i constant al llarg
de l'any amb una mitjana de 6 m/seg. durant tot l'any.
Aquest fet es produeix en molt pocs indrets de la península,
donat que l'orografia no permet velocitats constants
de la velocitat del vent.
Sí que es produeixen altrament, dies amb velocitats
excessives, i díes amb velocitats del tot insuficients.
Això provoca que els díes que fa massa
vent, els molins han d'estar parats per motius de seguretat,
i els dies que en fa poc, posar-los en marxa suposa
un greu dèficit.
L'única cosa que fa viables moltes d'aquestes
centrals eòliques són les subvencions
multimilionàries que reben de la comunitat europea,
unes subvencions que reben exclusivament les grans multinacionals
dedicades a aquest sector.
Tota aquesta informació és ocultada a
la població general, i les persones afectades
han vist denegat l'accès a les dades i estudis
de viabilitat de les centrals, uns estudis que són
el requisit indispensable per poder rébre la
subvenció i per tenir el permís de construcció.
Ens trobem doncs, davant d'empreses que fan estudis
falsos per poder tenir accés a l'ocupació
d'uns terrenys, pagant uns lloguers irrisoris als propietaris,
i cobrant elevades subvencions de la CEE.
per cada molí instal·lat, de manera que
com més gran sigui el nombre de molins, més
elevada serà la subvenció.
Una
energia alternativa discutible:
Una energía que ens
és venuda des de la política com l'energia
neta i de futur, però que encara no hem vist
que hagi servit per tancar cap central nuclear.
L'energia eòlica es converteix avui dia en un
element discordant més que envaeix el nostre
territori, que és ple de mentides quan a la seva
rentabilitat, mentre les centrals tèrmiques,
consumidores de combustibles fòssils (carbó,
petroli i gas natural) i les centrals nuclears segueixen
actives, contaminant el nostre entorn natural, alterant
el clima mundial i posant en risc la nostra salut per
molts anys.
L'energia solar instal·lada a les taulades de
cada casa, seria una veritable alternativa que reduïria
enormement el consum d'energies fòssils i l'impacte
seria gairebé nul, en ser una instal·lació
annexa a les taulades de cada vivenda. (Per veure'n
més informació, visiteu la secció
de l'energia solar.)
Per
tots aquests motius i molts més, considerem que
el desenvolupament d'aquest model energètic no
es pot fer sense un plantejament molt més rigorós
i sensible a la realitat del nostre país.
|
|
L'AEEC
(Assemblea d'Entitats Ecologistes de Catalunya) presenta
les seves al·legacions al Decret regulador d'implantació
de l'energia eòlica a Catalunya i el mapa que
l'acompanya Partint de la idea que aquest tipus d'energia
renovable ha de ser l'adequat i el necessari i que dit
decret acompleix, més o menys, amb les directives
europes d'aplicació d'energies netes, cal afegir
millores considerables tant en el seu concepte com en
la seva implementació, sobretot en allò
que es refereix a la bona praxis de política
ambiental a Catalunya.
El marc energètic catalàLes entitats de
l'AEEC estem a favor de l'energia eòlica; en
el marc d'un creixent augment de les evidències
dels efectes del canvi climàtic, no ens podem
permetre el luxe de prescindir d'aquesta font de generació
d'energia. El que no pot ser és que pel fet de
ser una energia alternativa que ha arribat a uns nivells
de rendibilitat econòmica acceptables se li doni
carta blanca.La Unió Europea ha fixat l’objectiu
que l’any 2010 les fonts d’energia renovables
signifiquin el 12% del balanç energètic
europeu i inclou les previsions de revisar i d’ampliar
aquest objectiu fins al 22%.A nivell català,
és evident que el panorama energètic és
insostenible i que hi ha d'haver un procés de
canvi cap a la sostenibilitat. Aquest procés,
però, s'ha de donar d'una manera ordenada: hem
de fer una avaluació dels recursos energètics
sostenibles i decidir quin paper ha de jugar cada forma
de generació en un escenari de sostenibilitat
energètica. Actualment no sabem quanta energia
volem ni per a què i en aquesta situació
no podem permetre hipotecar la preservació dels
darrers espais naturals que ens queden a costa d'augmentar
la generació d'energia. I menys encara sense
plantejar la substitució i tancament de centrals
nuclears o tèrmiques amb gran impacte.
El desenvolupament de l'eòlica a CatalunyaCom
tota infraestructura les centrals eòliques tenen
impactes ambientals i han d'estar subjectes a una ordenació
territorial fonamentada en criteris científics,
no en decisions polítiques ni interessos empresarials.
Les entitats de l'AEEC sostenim que és possible
generar energia eòlic sense impactes significatius
al territori amb un ordenament adequat i una millor
avaluació dels recursos eòlics i de les
tecnologies disponibles.Aquest decret perpetua el model
centralitzat de producció d'energia. Allunyant-se
del concepte de Parc eòlic —unitats petites
i mitjanes, diseminades al territori, de producció
sostenible i ajustades a la realitat social, cultural
i natural del país—, es converteix en unes
grans centrals de generació d'energia produïda
pel vent de grans infrastructures impactants en el territori
, en el paisatge, en el medi ambient i a tots els seus
habitants.
El decret de la GeneralitatEl Decret que ha presentat
la Generalitat és acompanyat d'un mapa de zonificació
que divideix Catalunya en tres zones: La compatible
amb la implantació, la condicionada que requereix
estudis addicionals i la incompatible.Aquesta diferenciació,
que dóna com resultat un mosaic de zones compatibles
i incompatibles, suposa una greu vulneració de
la normativa vigent perquè implica que els projectes
que es plantegin en zones lliures no es sotmetran al
tràmit d’Avaluació Impacte Ambiental.Considerem
molt més adequat tècnicament, efectivament
més regulador de l’ordenació territorial
i d’acord amb la normativa bàsica d’Avaluació
d’Impacte Ambiental una diferenciació del
territori entre dues zones:i. Zona exclosa
ii. Zona compatible condicionada a la declaració
d’impacte ambientalD’aquesta manera, es
garanteix que tots els projectes de parcs eòlics,
incorporen un anàlisi més exhaustiu dels
impactes ambientals, una anàlisi de les alternatives
—especialment pel que fa a localització—,
una sèrie de mesures correctores dels impactes
i un pla de vigilància i seguiment ambiental.
L'afecció als espais naturalsAquest Decret no
respecta la zona de corredors biològics. El propi
PEIN, la Xarxa Natura 2000 i la Resolució del
Parlament (552/V) preveu que caldrà vetllar per
la connexió biològica entre els diversos
espais naturals. Això encara és més
rellevant quan el Pla Territorial General de Catalunya
estableix que cal tractar els espais naturals "com
un sistema integrat d'espais naturals que ofereixen
un continu natural i, d'aquesta manera, assegurar la
continuïtat de la taca de sòl no urbanitzable
per tot el territori".Amb els criteris de la Generalitat,
moltes zones incloses al PEIN i a la futura Xarxa Natura
2000 queden exposades a la construcció de centrals
eòliques. Considerem que els espais naturals
d’interès han de quedar exclosos de parcs
eòlics perquè aquestes instal·lacions
afecten directament i negativa els objectius de conservació
i els valors naturals que van motivar la seva protecció.D’altra
banda, considerem que el criteri de què els PEINs
de més de 1000 ha podran acollir aquestes instal·lacions,
en base a una Declaració d’Impacte Ambiental
prèvia, no respon a cap plantejament tècnic
argumentat. D’altra banda, també és
un greuge comparatiu que els nous Parcs Naturals que
es creïn en algun dels PEINs actuals, puguin acollir
aquestes instal·lacions. Considerem que cal establir
clarament la prohibició d’instal·lació
d’aquestes centrals eòliques en les zones
PEINs, així com les actuals i les futures ZEPAS
(basades en les IBAs).És, doncs, necessari excloure
tots els PEINs d’aquestes transformacions, més
quan no s’ha demostrat que sigui impossible complir
els objectius de producció d’energia de
fonts renovables sense afectar els espais naturals.
És més, l’estudi dels tècnics
de Medi Ambient i Cultura anomenat Revisió del
Pla Director de Parcs Eòlics 1997-2010, assenyala
que fora dels espais inclosos al PEIN hi havia sol·licitats
(a l’abril de 2000) uns 1200 MW d’energia
eòlica, quan l'objectiu del Pla Director és
de 1000 MW per al 2010.
El cas de les ausOportunament, la proposta de decret
exclou les zones ZEPA del desenvolupament de l'energia
eòlica. Desgraciadament, la xarxa de ZEPAs de
Catalunya és una de les més incompletes
hi ha a l’Estat tenint en compte els seus valors
ornitofaunísticos. Aquestes zones protegides
són tan sols 6 i ocupen 66.130 hectàrees
(2% de la superfície de Catalunya), mentre que
les zones crítiques per a les aus identificades
per SEO/BirdLife utilitzant criteris exclusivament ornitològics
són un total de 21 sobre 976.525 hectàrees
(30’6 de la regió). Aquesta valoració
és compartida per la Comissió Europea
que a finals de 1999 va iniciar un expedient d'ofici
(99/2212) contra el Regne d'Espanya per la incorrecta
aplicació de la Directiva Aus.La Comissió
Europea assenyala en la seva carta d'emplaçament
de 26 de febrer del 2000 que no s'han designat com ZEPAs
suficients territoris en nombre i superfície
i que les zones ja classificades com tal no són
tan variades i representatives com per a garantir la
conservació de les aus de l'Annex I de la Directiva
Aus, així com de les aus migratòries no
incloses en dit Annex.De fet, la pròpia Comissió
Europea assenyala que els Estats membres han de basar
la designació de ZEPAs en criteris científics
ornitològics. “En absència de prova
científica en contrari” els llocs que figuren
en els inventaris de SEO/BirdLife han de considerar-se
com els territoris que són essencials per a la
conservació de les espècies enumerades
en l'Annex I i de les altres espècies migratòries,
assegura la Comissió Europea.Tot i això,
només tres estan totalment excloses del desenvolupament
eòlic i 11 seran afectades CRÍTICAMENT.
Finalment, a banda d'aquestes al·legacions, l'AEEC
també ha fet propostes respecte les característiques
que haurien de tenir els parcs eòlics i ha denunciat
la possible vulneració, per part del decret,
d'11 normes jurídiques. |
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|