Català
Eglish Français
 
L'Energía Eòlica:    Una energía neta, però plena de controvèrsies.

 

La Energia eòlica

Una energia neta si considerem únicament la seva nul·la emisió de CO2 a l'atmosfera, però plena de contrarietats si tenim en compte el gran impacte ambiental que produeixen aquests aerogeneradors, la seva instal·lació a les serralades i els efectes colaterals que generen les línies d'evacuació, tot això envoltat d'una teranyina d'ocultació i secretisme en torn a les substancioses subvencions que reben les multinacionals que construeixen aquestes centrals.

Un mapa eòlic mal planificat:
El mapa eòlic català s'ha planificat tenint en compte bàsicament criteris de rentabilitat, deixant al marge els Espais d'Interès Natural i l'impacte paisatgístic.
Espais naturals com la Serra del Montsec o la Serra del Tallat  - per posar dos dels exemples que més polèmica han aixecat - són incompatibles amb qualsevol tipus de central nuclear, per tractarse de dues serralades d'elevada importancia per la conservació de les aus rapinyaires.

L'afecció del paisatge hipoteca seriosament les possibilitats de desenvolupament turístic de les zones afectades, zones de muntanya amb elevats valors ambientals i amb un potencial turístic de qualitat molt important.


Gran impacte de les pistes d'accés:

A la foto superior, pot observar-se el gravíssim impacte que acompanya la construcció de les centrals eòliques, un tema del que mai en parlen els nostres polítics quan parlen de la "puresa" de l'energia eòlica. Crec que una imatge val més que mil paraules".

Preparació del terreny per a l'instalació d'aerogeneradors al "Collet dels  Feixos", on es pot apreciar el gravíssim impacte ambiental que es produeix durant la contrucció. ¿Energia neta? Que ens ho expliquin.

Impactes sobre la fauna - mortaldat d'ocells :
Mai es parla de la mortalitat d'ocells a les aspes dels molins.
Algunes persones s'han atrevit a comparar que si els molins del Quixot de la Manxa no tenien impacte.. ¿com poden tenir-ne aquests?

En primer lloc hem de tenir en compte que els molins del Quixot funcionàven a una velocitat molt inferior. El tamany de les pales era molt més petit  i eren més visibles, doncs estaven guardonades amb roba blanca.
A més, aquests només funcionàven en algunes hores concretes, quan s'havia de moldre el grà per fer-ne farina.
Ara, els molins de vent funcionen dia i nit, durant totes les èpoques de l'any (mentre faci vent), amb unes pales molt més grans i menys visibles, doncs són més primes. Alhora, roden a una velocitat molt superior.
Aquest fet, unit a la gran densitat de molins que s'instal·len en moltes serralades, fa que molts ocells no trobin cap lloc per ón passar en les seves migracions, i es veuen obligats a passar entre les aspes, cosa que produeix gran nombre de colisions i de baixes.
A més, com que funcionen també de nit, els ocells rapinyaires nocturns, els migradors nocturns i els rat-penats tenen també un elevat índex de sinistralitat contra els molins.

Distancia Centrals-Centres de consum:
Un altre dels impactes ocults de les centrals eòliques són les línies d'evacuació.
En aquest sentit, es barregen diversos conflictes.

D'una banda, Espanya és un país deficitari en vent, i la majoria dels indrets rentables eòlicament es troben a les serralades elevades, que són molt lluny dels grans centres de consum.
Això implica que per efectuar el transport de l'energia fins a les nostres llars, serà necessària la construcció de llargues línies d'alta tensió.
Això fa que l'energia produïda a les centrals eòliques sigui sovint desaprofitada, degut a que el gradient energètic és inversament proporcional a la distància. Dit d'una altra manera, cal produïr una gran quantitat d'energia perquè n'arribi una miqueta als centres de consum.

Afegit a aquest fet, tenim que la majoria de les àrees rentables eòlicament coincideixen amb àrees d'elevat interès natural, uns espais naturals que fins ara havien romàs intactes i constitueixen els últims reductes per la nostra fauna.
Es tracta d'espais ubicats en llocs de difícil accès, on l'impacte és exageradament més gran que si es tractés d'àrees properes als nuclis urbans o agrícoles, uns impactes difícils d'assumir pel nostre medi ambient, ja prou maltractat i arraconat.
A tot això hi hem d'afegir la construcció de noves línies d'alta tensió.
Com tots ja sabem, les línies d'alta tensió generen un impacte visual incontestable i, alhora, constitueixen una greu amenaça pels rapinyaires, havent-se convertit en la seva principal causa de sinistralitat i mortalitat.


Competència entre les companyies elèctriques:
L'energia eòlica entra en directa competència amb les companyies que exploten l'energia tèrmica, nuclear i les centrals de cicle combinat, que són p
ropietàries de les línies elèctriques ja existents i no en volen cedir els drets d'ús a les ocmpanyies que exploten l'energia eòlica.
És per això que aquestes darreres es veuen obligades a construir les seves pròpies xarxes elèctriques - quan molts cops no caldria - de manera que moltes ocasions es poden observar dues línies que cobreixen el mateix traçat i l'única diferència de les quals és que són de diferents companyies.
Aquest fet constitueix un impacte ambiental duplicat i totalment innecessari, fruit d'una política venuda a les grans empreses i que es mostra indiferent davant d'una normativa deficient i obsoleta, per la qual cosa EXIGIM una reforma de cap a peus de la normativa i l'intervenció URGENT i CONTUNDENT del Ministerio
de Medio Ambiente i del Govern de la Generalitat.

Una rentabilitat sota mínims, i plena de mentides:
L'energia eòlica és viable sempre i quan existeixi una velocitat del vent mínima i constant al llarg de l'any amb una mitjana de 6 m/seg. durant tot l'any.
Aquest fet es produeix en molt pocs indrets de la península, donat que l'orografia no permet velocitats constants de la velocitat del vent.
Sí que es produeixen altrament, dies amb velocitats excessives, i díes amb velocitats del tot insuficients. Això provoca que els díes que fa massa vent, els molins han d'estar parats per motius de seguretat, i els dies que en fa poc, posar-los en marxa suposa un greu dèficit.
L'única cosa que fa viables moltes d'aquestes centrals eòliques són les subvencions multimilionàries que reben de la comunitat europea, unes subvencions que reben exclusivament les grans multinacionals dedicades a aquest sector.
Tota aquesta informació és ocultada a la població general, i les persones afectades han vist denegat l'accès a les dades i estudis de viabilitat de les centrals, uns estudis que són el requisit indispensable per poder rébre la subvenció i per tenir el permís de construcció.

Ens trobem doncs, davant d'empreses que fan estudis falsos per poder tenir accés a l'ocupació d'uns terrenys, pagant uns lloguers irrisoris als propietaris, i cobrant elevades subvencions de la CEE. per cada molí instal·lat, de manera que com més gran sigui el nombre de molins, més elevada serà la subvenció.

Una energia alternativa discutible:
Una energía que ens és venuda des de la política com l'energia neta i de futur, però que encara no hem vist que hagi servit per tancar cap central nuclear.

L'energia eòlica es converteix avui dia en un element discordant més que envaeix el nostre territori, que és ple de mentides quan a la seva rentabilitat, mentre les centrals tèrmiques, consumidores de combustibles fòssils (carbó, petroli i gas natural) i les centrals nuclears segueixen actives, contaminant el nostre entorn natural, alterant el clima mundial i posant en risc la nostra salut per molts anys.

L'energia solar instal·lada a les taulades de cada casa, seria una veritable alternativa que reduïria enormement el consum d'energies fòssils i l'impacte seria gairebé nul, en ser una instal·lació annexa a les taulades de cada vivenda. (Per veure'n més informació, visiteu la secció de l'energia solar.)

Per tots aquests motius i molts més, considerem que el desenvolupament d'aquest model energètic no es pot fer sense un plantejament molt més rigorós i sensible a la realitat del nostre país.

 

L'AEEC (Assemblea d'Entitats Ecologistes de Catalunya) presenta les seves al·legacions al Decret regulador d'implantació de l'energia eòlica a Catalunya i el mapa que l'acompanya Partint de la idea que aquest tipus d'energia renovable ha de ser l'adequat i el necessari i que dit decret acompleix, més o menys, amb les directives europes d'aplicació d'energies netes, cal afegir millores considerables tant en el seu concepte com en la seva implementació, sobretot en allò que es refereix a la bona praxis de política ambiental a Catalunya.
El marc energètic catalàLes entitats de l'AEEC estem a favor de l'energia eòlica; en el marc d'un creixent augment de les evidències dels efectes del canvi climàtic, no ens podem permetre el luxe de prescindir d'aquesta font de generació d'energia. El que no pot ser és que pel fet de ser una energia alternativa que ha arribat a uns nivells de rendibilitat econòmica acceptables se li doni carta blanca.La Unió Europea ha fixat l’objectiu que l’any 2010 les fonts d’energia renovables signifiquin el 12% del balanç energètic europeu i inclou les previsions de revisar i d’ampliar aquest objectiu fins al 22%.A nivell català, és evident que el panorama energètic és insostenible i que hi ha d'haver un procés de canvi cap a la sostenibilitat. Aquest procés, però, s'ha de donar d'una manera ordenada: hem de fer una avaluació dels recursos energètics sostenibles i decidir quin paper ha de jugar cada forma de generació en un escenari de sostenibilitat energètica. Actualment no sabem quanta energia volem ni per a què i en aquesta situació no podem permetre hipotecar la preservació dels darrers espais naturals que ens queden a costa d'augmentar la generació d'energia. I menys encara sense plantejar la substitució i tancament de centrals nuclears o tèrmiques amb gran impacte.
El desenvolupament de l'eòlica a CatalunyaCom tota infraestructura les centrals eòliques tenen impactes ambientals i han d'estar subjectes a una ordenació territorial fonamentada en criteris científics, no en decisions polítiques ni interessos empresarials. Les entitats de l'AEEC sostenim que és possible generar energia eòlic sense impactes significatius al territori amb un ordenament adequat i una millor avaluació dels recursos eòlics i de les tecnologies disponibles.Aquest decret perpetua el model centralitzat de producció d'energia. Allunyant-se del concepte de Parc eòlic —unitats petites i mitjanes, diseminades al territori, de producció sostenible i ajustades a la realitat social, cultural i natural del país—, es converteix en unes grans centrals de generació d'energia produïda pel vent de grans infrastructures impactants en el territori , en el paisatge, en el medi ambient i a tots els seus habitants.
El decret de la GeneralitatEl Decret que ha presentat la Generalitat és acompanyat d'un mapa de zonificació que divideix Catalunya en tres zones: La compatible amb la implantació, la condicionada que requereix estudis addicionals i la incompatible.Aquesta diferenciació, que dóna com resultat un mosaic de zones compatibles i incompatibles, suposa una greu vulneració de la normativa vigent perquè implica que els projectes que es plantegin en zones lliures no es sotmetran al tràmit d’Avaluació Impacte Ambiental.Considerem molt més adequat tècnicament, efectivament més regulador de l’ordenació territorial i d’acord amb la normativa bàsica d’Avaluació d’Impacte Ambiental una diferenciació del territori entre dues zones:i. Zona exclosa
ii. Zona compatible condicionada a la declaració d’impacte ambientalD’aquesta manera, es garanteix que tots els projectes de parcs eòlics, incorporen un anàlisi més exhaustiu dels impactes ambientals, una anàlisi de les alternatives —especialment pel que fa a localització—, una sèrie de mesures correctores dels impactes i un pla de vigilància i seguiment ambiental.
L'afecció als espais naturalsAquest Decret no respecta la zona de corredors biològics. El propi PEIN, la Xarxa Natura 2000 i la Resolució del Parlament (552/V) preveu que caldrà vetllar per la connexió biològica entre els diversos espais naturals. Això encara és més rellevant quan el Pla Territorial General de Catalunya estableix que cal tractar els espais naturals "com un sistema integrat d'espais naturals que ofereixen un continu natural i, d'aquesta manera, assegurar la continuïtat de la taca de sòl no urbanitzable per tot el territori".Amb els criteris de la Generalitat, moltes zones incloses al PEIN i a la futura Xarxa Natura 2000 queden exposades a la construcció de centrals eòliques. Considerem que els espais naturals d’interès han de quedar exclosos de parcs eòlics perquè aquestes instal·lacions afecten directament i negativa els objectius de conservació i els valors naturals que van motivar la seva protecció.D’altra banda, considerem que el criteri de què els PEINs de més de 1000 ha podran acollir aquestes instal·lacions, en base a una Declaració d’Impacte Ambiental prèvia, no respon a cap plantejament tècnic argumentat. D’altra banda, també és un greuge comparatiu que els nous Parcs Naturals que es creïn en algun dels PEINs actuals, puguin acollir aquestes instal·lacions. Considerem que cal establir clarament la prohibició d’instal·lació d’aquestes centrals eòliques en les zones PEINs, així com les actuals i les futures ZEPAS (basades en les IBAs).És, doncs, necessari excloure tots els PEINs d’aquestes transformacions, més quan no s’ha demostrat que sigui impossible complir els objectius de producció d’energia de fonts renovables sense afectar els espais naturals. És més, l’estudi dels tècnics de Medi Ambient i Cultura anomenat Revisió del Pla Director de Parcs Eòlics 1997-2010, assenyala que fora dels espais inclosos al PEIN hi havia sol·licitats (a l’abril de 2000) uns 1200 MW d’energia eòlica, quan l'objectiu del Pla Director és de 1000 MW per al 2010.
El cas de les ausOportunament, la proposta de decret exclou les zones ZEPA del desenvolupament de l'energia eòlica. Desgraciadament, la xarxa de ZEPAs de Catalunya és una de les més incompletes hi ha a l’Estat tenint en compte els seus valors ornitofaunísticos. Aquestes zones protegides són tan sols 6 i ocupen 66.130 hectàrees (2% de la superfície de Catalunya), mentre que les zones crítiques per a les aus identificades per SEO/BirdLife utilitzant criteris exclusivament ornitològics són un total de 21 sobre 976.525 hectàrees (30’6 de la regió). Aquesta valoració és compartida per la Comissió Europea que a finals de 1999 va iniciar un expedient d'ofici (99/2212) contra el Regne d'Espanya per la incorrecta aplicació de la Directiva Aus.La Comissió Europea assenyala en la seva carta d'emplaçament de 26 de febrer del 2000 que no s'han designat com ZEPAs suficients territoris en nombre i superfície i que les zones ja classificades com tal no són tan variades i representatives com per a garantir la conservació de les aus de l'Annex I de la Directiva Aus, així com de les aus migratòries no incloses en dit Annex.De fet, la pròpia Comissió Europea assenyala que els Estats membres han de basar la designació de ZEPAs en criteris científics ornitològics. “En absència de prova científica en contrari” els llocs que figuren en els inventaris de SEO/BirdLife han de considerar-se com els territoris que són essencials per a la conservació de les espècies enumerades en l'Annex I i de les altres espècies migratòries, assegura la Comissió Europea.Tot i això, només tres estan totalment excloses del desenvolupament eòlic i 11 seran afectades CRÍTICAMENT.
Finalment, a banda d'aquestes al·legacions, l'AEEC també ha fet propostes respecte les característiques que haurien de tenir els parcs eòlics i ha denunciat la possible vulneració, per part del decret, d'11 normes jurídiques.
 
© IPCENA - C/ Plaça dels Gramàtis, nº 2. Baixos. 25002 - LLEIDA. | Tel: 973 263 793 | Contacte | Imprimir
Anar a la pàgina principal