Les autopistes elèctriques

IPCENA

El matí calorós del 8 de febrer de 1998 es van reunir diferents col·lectius de la Franja, del Pallars i de Lleida al poble històric de Muntanyana, amb l’objectiu de crear les bases per fer un front comú que pogués unir esforços i impedir l’execució de l’autopista elèctrica. A la trobada de Muntanyana es va presentar un manifest, "El document de Montanyana " mitjançant el qual es constituïa la "Plataforma unitària contra l’autopista elèctrica".

Tot i haver passat tan sols un any i mig des de la contitució de la Plataforma, el nombre d’actes i activitats ha estat molt extens. Entre d’altres, cal destacar: l’acampada del 19 al 21 de juny del 1998 a la capital de la baixa Ribagorça, a Benavarri, amb una àmplia participació; dels talls de carretera a Sort i a Pont de Muntanyana,; la manifestació de vehicles al Pallars,… també val la pena destacar l’esforç que s’ha fet a l’hora d’informar a la població afectada, tant al Pallars com a la Ribarorça, on s’han distribuït fulletons informatius. S’han recollit més de 5.000 signatures i s’hi han adherit moltes entitats, una d’elles el Centre Excursionista de Lleida.

A tota aquesta feina feta cal afegir-hi la tasca jurídica i la de seguiment. El mes de novembre del 1998 va sortir a informació pública el projecte d’instal·lació de la línia de 400.000 volts de Graus a Isona, al qual diferents col·lectius, ajuntaments i particulars varen presentar al·legacions.

A la primavera del 1999, la Plataforma encarrega un informe jurídic al gabinet d’advocats "Beaumont Aristú" d’Iruñs (Pamplona), perquè considerava que l’equips jurídic era dels millors en aquest tipus de problemes, atenent el seu bon historial, ja que entre d’altres assumptes estan portant el de la presa d’Itoiz, a Navarra, i els dels embassaments de Santa Liestra i Yesa, al Pirineu d’Osca.

El 20 de maig del 1999, el Ministerio i Energia aprova el projecte de la línia Graus-Isona, i el 13 de juliol, la Plataforma decideix presentar-hi recurs d’alçada. L’última novetat respecte d’això, és la declaració d’utilitat pública de l’esmentat traçat. De moment, ha estat exposat a informació pública únicament a la zona afectada de la Franja pertanyent a l’Aragó. Ara per ara, resten a l’espera del que resolguin sobre el recurs d’alçada contra l’aprovació de l’execució d’aquest traçat que, de ben segur, no tindran en compte, i que ens obligarà a exhaurir la via administrativa i presentar-hi un recurs contenciós.

La situació de la resta de la línia es troba totalment parada. La connexió a Fraça pel port de la Pez, a la vall de Gixtaín, al Pirineu aragonès, va ser desestimada després d’una dura campanya que, iniciada a finals dels anys 80, s’ha perllongat uns 13 anys, i ha aconseguit vèncer els interessos de les companyies elèctriques representats pel estats francès i espanyol. Una vegada descartada la connexió per Gistaín, Red Eléctrica Española ha estudiat diverses alternatives entre les quals es troben la del Pallars Sobirà, la del port de Salau i la de Tavascan, i la de Bielsa, a l’Aragó.

De moment, l’Estat Espanyol ha arribat a un acord amb les comunitats d’Aragó i Catalunya per construir l’enllaç Isona-Graus ja que per Isona ja circula una línia de 400.000 volts que, des de Setmana, porta l’energia sobrant a la central reversible de Capdella per a bombar aigua durant la nit a l’estany Gento i turbinar-la al matí. La comunicació d’Isona a Graus permetria utilitzar uns 150 km de torres de l’autopista elèctrica, instal·lades ja als anys 90, i que van des de Graus a Castellnou i Escatrón, a Terol.

L’engany constant

Actualment, la xarxa elèctrica espanyola ja està connectada amb la xarxa francesa per 4 línies, però l’aprofitament d’aquestes línies és tan sols de 20%. El govern espanyol ens vol fer creure que aquesta nova connexió abaratiria el preu del quilovat, la qual cosa no és certa, perquè s’estan infrautilitzant les línies ja existents. Essent així, per què construir una nova connexió?
 

TENSIÓ	Connexions
400.000 volts	La Grandière-Vic (BARCELONA)
380.000 volts	Categirt-Hernani (GUIPÚZCOA)
220.000 volts	Marsillon-Biescas (OSCA)
155.000 volts	Luchon-Benós (LLEIDA)

 

Una línia inútil i innecessària

Segons dades de la Red Elèctrica Española (REE) de 1997, (extretes de l’Informe de Explotación del Sistema Eléctrico d’aquest mateix any) a l’Estat Espanyol, hi ha una potència elèctrica instal·lada total de 43.549 (MW). El moment de màxim consum (rècord històric a l’Estat Espanyol) va ser el 16 de desembre de 1997 entre les 18 i les 19 h amb 27.369 MW, essent la diferència de 16.180 MW, és a dir, un 37,15% de potència excedent.

Una altra dada significativa és que la major part de les hores de l’any només es fa servir la meitat de la potència elèctrica i que les xarxes d’alta tensió que transporten energia a centenars de quilòmetres, com seria el cas de l’autopista elèctrica, poden perdre més del 50% de la seva energia.

Per què, doncs, importar energia elèctrica, si l’Estat Espanyol, com hem vist, és excendentària i, fins i tot, exporta un 4,7% d’energia elèctrica produïda, i no consumida, en el moment de màxim consum?

En l’actualitat, trobem, de mitjana, una línia d’alta tensió cada 14 km, encara que hi ha zones on la densitat augmenta 6 vegades més, com a la Pobla de Segur o Escalona, on podem trobar una línia cada 2,5 km, una de les concentracions més altes de tot el país.
 
 

Comarques plenes de pantans i línies elèctriques

Línies elèctriques a la zona

Jaca ……………300 quilòmetres……………Llavorsí
	Osca	Lleida
400.000 volts		1
220.000 volts	4	4
110.000 volts	5	8
	Total 22

 
   

La raó de pes

La principal raó de pes que tenen les companyies privades EF i REE i el governs espanyol i francès és fer un gran negoci elèctric. En aquest cas es tracta d’un tracte econòmic tàcit per a vendre electricitat a dues zones amb grans perspectives de desenvolupament com són el nord d’Àfrica i Portugal.

En el cas d’Àfrica, durant l’any 1997, s’ha instal·lat un cable de 400.000 volts, reversible, que pretén dotar energèticament les àrees d’expansió industrial que diferents països principalment europeus, estan instal·lant, atenent el baix preu de la mà d’obra i la manca de controls en els drets dels treballadors de la zona. La reversibilitat de l’esmentada línia permet la possibilitat que en pocs anys es puguin construir centrals nuclears al Magrib, així passaria de ser receptor d’energia a serien emissors cap als països europeus i s’evitarien, així, moviments de protesta. El segon destinatari seria Portugal, un dels països de la UE que també experimentarà una gran creixement industrial, a causa de l’abaratiment dels costos de producció respecte als països del nord de la UE. L’Estat Espanyol actualment ja està subministrant bona part de l’energia a Portugal per dues línies de 400.000 volts, una al nord, des de Castrelo (Galícia), i l’altra a la zona central, des d’Oriol (Extremadura).

Moratòria nuclear

Als anys 80, el govern espanyol va aprovar una moratòria nuclear que va excloure la construcció de més nuclears. En aquest cas, l’energia provindria d’una central nuclear francesa que vulneraria la moratòria. Cal potenciar l’ús d’energies no contaminants tal com ho estan fent altres països europeus, com Alemanya.

L’impacte paisatgístic

Les torres, de fins a 100 m d’alçada, suposen una greu pertorbació i alteració del paisatge natural, un impacte que és irreversible per la impossibilitat d’evitar-ho.

A la fauna

De diferents estudis es desprèn que la principal causa de mortalitat d’algunes rapinyaires és l’electrocució en línies elèctriques, com seria el cas de l’àguila daurada (Aquila crisaetos), el del trencalòs (Gypaetus Barbatus), el de l’aufrany (Neophron pernocterus) i el del duc (Bubo bubo), entre altres en perill d’extinció.

Generadors d’incendis

Un 10% dels incendis és provocat per les línies elèctriques i d’un 35 % no se’n coneixen les causes. Molts, de ben seguir, són deguts a les línies elèctriques, però després de l'incendi es fa molt difícil de demostrar.

Destrucció d’espais naturals

La línia de connexió pel Pirineu d’Osca, que estava prevista que passés pel port de la Pez, afectava la vall de Chistau, una de les valls més ben conservades, i al parc natural de la Maladeta. En el cas del Pirineu de Lleida, els dos projectes previstos, pel port de Salau o per Tavascan, afecten espais naturals protegits, com la vall de Montgarri o la conca alta del Cardós.

Quant a la línia o ramal d'Isona a Graus, afectaria greument al Prepirineu, la serra del Montsec i els seus contraforts septentrionals, principalment al Pallars Jussà i a la important serra de Llaguarres, a Osca.
 

La salut humana

Les línies d’alta tensió produeixen radiacions per electromagnetisme que causen canvis bioquímics en els teixits animals. La causa d’aquests canvis està en els ions que procedeixen dels camps electromagnètics i que interfereixen la síntesi dels àcids DNA i RNA. Les alteracions en les seves proteïnes tenen com a conseqüència l’aparició de càncers.

Un exemple molt il·lustratiu és que, des del 1993, les grans companyies d’assegurances del nostre país no inclouen la cobertura dels riscos biològics produïts per camps electromagnètics ni els danys produïts per l’energia nuclear i els terratrèmols.

A Suècia, l’institut públic de Karoliska i la Junta Nacional per al Desenvolupament Industrial i Tècnic, varen fer un seguiment sobre 436.503 persones, en un període de 25 anys, entre 1960 i 1985. En aquest estudi es van tenir en compte les cases situades a menys de 325 mestres de les línies de 220 i 440 kv. El resultat va indicar un augment del nombre de casos de leucèmies i tumors cerebrals, i va establir una relació directa entre aquests fets i la proximitat i intensitat de les línies d’ala tensió.