La Timoneda d'Alfés és un Espai Natural de Catalunya situat al terme municipal d'Alfés, a la província de Lleida, comarca del Segrià.
Té una superfície d'unes 107 Ha, que conserva les característiques d'una Estepa Àrida Continental, caracteritzada per una geomorfologia d'altiplà, la cobertura vegetal de la qual és formada per plantes de baixa alçada, gramínies, labiades, ranunculàcies, papilionàcies, orquidies, etc... que comparteixen la capacitat de suportar altes temperatures i la sequera de l'estiu, així com les baixes temperatures de l'hivern, i una mitjana de precipitacions de 350mm/any.

El timó (Thymus vulgaris), que dóna nom a la Timoneda, és una de les espècies millor representades, a més de ser la més coneguda per les seves propietats medicinals en la medicina tradicional essent, doncs, la planta que bateja l'espai natural.

El que fa però, de la Timoneda d'Alfés un indret especial, és que és l'única que s'ha potug conservar fins l'actualitat, esdevenint un indret de característiques que no es repeteixen enlloc més de Catalunya.

Els acompanyen altres ocells esteparis com la Ganga (Pterocles alchata), el Tòrlit (Burhinus oedicnemus), la Calàndria (Melanocorypha calandra) i la terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla), totes elles representatives de les estepes catalanes i de la Vall de l'Ebre.

Altres espècies no estrictament estepàries que han estat observades a Alfés, són l'Alosa vulgar (Alauda arvensis), la Cogullada fosca (Galerida theklae), el Sisó (Tetrax tetrax) i alguna Xurra (Pterocles orientalis), així com nombroses espècies de rapinyaires diurns, alguns sedentaris com l'Esparver cendrós i el Xoriguer comú, i altres migratoris de pas.

La Timoneda d'Alfés també és especialment destacable pel que fa a les seves poblacions d'artròpodes, el grup faunístic que abasta un major grau de diversitat.
L'importància d'aquest grup rau en ser una font essencial d'aliment per als ocells estèpics, especialment en l'època de cria.
A més, a la Timoneda trobem algunes espècies que no es troben enlloc més de Catalunya, com són l'ortòpter Prionotropis flexuosa, un endemisme ibèric que, de Catalunya, només es pot trobar a Álfés i un altre ortòpter poc comú: Calliptamus wattenwylianus.
També s'han trobat rastres de la presència d'Opsilia malachitica (Lucas, 1849) primera cita per Catalunya, i l'heteròpter Tholagnus flavolineatus (Fabricius, 1798).

No obstant, tot i tenir uns valors naturals tant excepcionals, l'aspecte poc verd que ofereixen els ambients estèpics com la Timoneda a l'estiu (que és quan la gent fa vacances), ha portat a infravalorar els seus valors biològics i ecològics i, en conseqüència, la roturació sistemàtica a tot el país per intentar traure'n uns profits més atractius a primera vista.
És per això, per la seva raresa, que val la pena conservar aquests darrers racons de Natura com la Timoneda d'Alfés.

L'augment del trànsit d'aeronaus produeix constants molesties pel soroll, la qual cosa ha fet disminuïr dràsticament la presència de Xurra i també el nombre de parelles reproductores de Ganga, a més de l'Alosa becuda.
A totes aquestes amenaces cal afegir, d'una banda, el projecte d'ampliació que especula sobre aquestes instal·lacions amb la hipotètica instal·lació d'un aeroport de primer ordre o bé d'un aeroport de càrrega com s'ha especulat darrerament, un projecte que d'executar-se, eliminaria ja tota possibilitat del manteniment de les poblacions d'Alosa becuda i Trenca, així com altres aus que han deixat de visitar la Timoneda per les molèsties ocasionades per les aeronaus.
D'altra banda, i no menys important, el progressiu abandó de les activitats ramaderes tradicionals, que han sumís la Timoneda en un greu deteriorament de l'equilibri biològic entre vegetació natural-herbíbors, donant lloc a una timoneda que ha estat envaïda de gramínies molt altes que, per lliure competència, eliminen les poblacions naturals de timó i altres plantes de la Timoneda.
Això va en detriment de les condicions òptimes que necessita l'Alosa becuda, que són prats d'herbes aromàtiques d'una alçada no superior als 30 cm que és mantinguda per les poblacions d'herbíbors naturals o, en la seva absència, dels domèstics.

La resta d'àrees estèpiques que envolten Alfés, es troben sotmeses a una forta pressió davant els projectes de regadiu com el Canal Segarra-Garrigues, abocadors industrials i urbans, infrastructures viàries, projectes d'instal·lació d'aerogeneradors i, finalment, per la execució de la línia del AVE, que s'uneix a la ja de per sí complexa xarxa viària existent, destorbant un cop més els moviments de les espècies de fauna.
Tots aquests fets ens porten a pensar, sense exagerar, que els secans estèpics de la depressió central constitueixen el Biòtop més amenaçat de desaparició de Catalunya, i potser de la Península Ibèrica.

Aquesta imatge reflecteix clarament que la pista d'aterratge de l'Aeròdrom, parteix en dos la Timoneda d'Alfés, per la qual cosa qualsevol ampliació, asfaltatge i modernització de les instal·lacions de l'actual aeròdrom tindria uns efectes irreversibles sobre els valors naturals de la Timoneda, esdevenint la fi definitiva per a la recuperació de la població d'Alosa becuda, la Trenca i la resta d'espècies.

A més, la topografia del lloc, un altiplà allargassat i voltat de desnivells considerables fa tècnicament inviable la construcció d'una pista de 2.500m que seria la desitjable per un aeroport competent com el que necessita Lleida.
Si a això hi afegim que tots els voltants de la pista principal han estat recentment declarats ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus), llavors hem d'entendre que jurídicament és incompatible qualsevol instal·lació aeronàutica amb el compliment de les restriccions que aquesta categoría de protecció imposa per a la conservació d'aquest espai.

La història de la Timoneda d'Alfés com a Espai d'un rellevant Interès Natural vé de molt lluny.
A l'Arxiu Botànic de Barcelona per exemple, s'hi troba una fotografía dels botànics Pius Font i Quer amb René Molinier realitzant un estudi de la vegetació de la Timoneda d'Alfés en el marc de l'excursió SIGMA, al 1933.