 |
|
|
 |
|
|
|
|
| |
Millor amb Firefox |
|
El Congost de Mont-Rebei.
|
 |
| Congost
de Mont-Rebei (Montsec) - Pallars Jussà |
|
| Un dels
paratges més singulars i espectaculars del pirineu
lleidatà. |
| |
L'espai natural del congost
de Mont-rebei té una extensió d'unes
600 hectàrees. En la seva major part és
inclòs dins l'espai d'interès natural
(PEIN) del Montsec i també limita amb la Reserva
Natural Parcial del Congost de Mont-rebei. El 14 d'abril
del 2005, el congost de Mont-rebei fou declarat Refugi
de Fauna Salvatge i el 2006, fou inclòs a la
Xarxa Natura 2000 en ser declarat ZEPA juntament amb
la resta de la Serra del Montsec.
D'entre les espècies que habiten el Montsec,
en mencionarem tres, que considerem especialment emblemàtiques:
|
1.-
La Llúdriga (Lutra
lutra).
Inclosa a l'Annex II de la Directiva, 97/62/CE, de 17
d’octubre de 1997, actualment és una espècie
protegida, catalogada com a vulnerable a tot l'Estat
i que té un Pla de conservació impulsat
pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat
de Catalunya (ORDRE 138/2002 de 22 de març, DOGC
número 3628.
Aquest Pla consisteix en un conjunt d'actuacions dirigides,
d'una banda, a reduir les causes de regressió
de l'espècie i, de l' altra, a reintroduir-la
en algunes conques on havia desaparegut totalment. A
Mont-rebei, es tradueix en la creació de la Reserva
natural parcial de Noguera Ribagorçana-Montrebei,
que regula les activitats permeses en aquest àmbit.
2.- El Trencalòs (Gypaetus
barbatus).
Inclòs a l'Annex I de la Directiva, 79/409/CE,
de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació
de les aus silvestres (Directiva d’aus). La greu
situació en la que es trobava l'espècie
cap a finals dels anys 80, va donar lloc a la realització
de l'anomenat Pla Coordinat d'Actuacions per a la Protecció
del trencalòs (1998). Posteriorment ha estat
aprovat el Pla de Recuperació del Trencalòs
a Catalunya,(Decret 282/1994, de 29 de setembre). En
aquest Decret s'articulen totes les mesures de protecció
de l'espècie encaminades aconseguir la recuperació
de les seves poblacions. Un programa Life de la Unió
Europea, va permetre finançar algunes actuacions
de conservació i protecció fins el 1998.
Al Montsec, es creà una ZEPA que afecta la totalitat
de la serra (inclòs Mont-rebei) per la RESOLUCIÓ
MAH/534/2005.
3.- L'Escanyapolls (Lucanus
cervus).
Inclòs a l'Annex II de la Directiva, 97/62/CE,
de 17 d’octubre de 1997, és present en
les rouredes que vorejen el congost de Mont-rebei. En
aquests moments només consta oficialment la seva
presència en els espais ES5130014 Aiguabarreig
Segre-Noguera Pallaresa / ES5130010 Serra de Boumort-
Collegats, tots dos proposats com a LIC. |
|
El dijous 30 d’agost del 2006 va ser presentat,
a la Delegació de la Generalitat a Lleida,
el projecte de construcció de la Central Hidroelèctrica
de Sant Esteve, promoguda per Endesa.
A l’acte, a més de fer-hi acte de presència
bona part dels ajuntaments de la zona, tant catalans
com de la Ribagorça, va assistir-hi també
el portaveu i Conseller d’Obres Públiques,
el Sr. Joaquim Nadal, que va afirmar, en companyia
dels alcaldes i membres d’Endesa, que el projecte
era compatible amb el medi ambient.
La presa, de 33 metres d’alçada, es construiria
a escassos 500 metres de l’entrada del congost
de Montrebei, a la vessant nord, al municipi de Sant
Esteve de la Sarga.
En concret, la presa està prevista en el primer
petit estret que fa el riu Noguera Ribargorçana
en direcció al congost per la vessant nord.
En aquest punt és on se situa l’antiga
ermita romànica, actualment sense sostre, i
enfront hi trobem la Vall del poble de Montgai, del
Montsec de l’Estall.
El cabal de la central estaria entorn als 35 m3/s,
o el que és el mateix, 35.000 litres per segon,
el qual generarà una potència de 6,9
MW i una producció de 35 GWh/any.
CONSIDERACIONS AMBIENTALS
El congost de Montrebei constitueix, sense cap mena
de dubte, un dels espais naturals més singulars
del Prepirineu, tant des del punt de vista paisatgístic,
al ser l’únic gran congost lliure d’infraestructures,
com per la seva gran biodiversitat, amb la presència
d’espècies en perill com són la
llúdriga o el trencalòs.
RECONEIXEMENTS AMBIENTALS
• L’any 1987 es va declarar el Congost
de Montrebei Reserva Natural, per a la conservació
de la llúdriga. L’any 1992 el Congost
de Montrebei es va incloure al PEIN, dins la Serra
del Montsec.
• L’any 2004 el Congost de Montrebei era
incorporat a la Xarxa Natura i fou declarat també
com a ZEPA de la UE.
|
 |
• L’actual govern de la Generalitat
va subscriure el compromís de declarar el Montsec
com a Parc Natural, i en l’actualitat s’han
encarregat els estudis de base per la seva declaració.
En conclusió, hi ha pocs espais amb tantes
figures de protecció que magnifiquin la seva
gran importància ambiental.
ANTECEDENTS
L’any 1976 la Institució Catalana de
Història Natural publica “Natura, ús
o abús. Llibre blanc de la gestió de
la natura als Països Catalans”, coordinat
pel biòleg Ramon Folch. En aquesta obra, que
posa les bases de l’estat del patrimoni natural
de Catalunya i de la seva gestió futura que
encara ara és vigent en molts aspectes, es
proposa la declaració de Parc Natural per a
la Serra del Montsec.
L’any 1982, el DPTOP de la Generalitat de Catalunya
encarrega a un grup d’experts la redacció
d’un “Estudi de delimitació dels
espais naturals a protegir del Montsec” que
recomana la creació del Parc Natural del Montsec,
tal com havia estat reivindicat des de feia anys per
persones i institucions de Lleida i del conjunt de
Catalunya.
Entre els any 85 i 87 es va impulsar des de la Generalitat
la Construcció de l’eix occidental que
comunica Tortosa amb la Vall d’Aran; es va proposar
realitzar un traçat de nova construcció
des de la població d’agulló, Vall
d’Àger, fins a Pont de Montanyana, passant
pel congost de Montrebei. En aquell moment es va constituir
una plataforma, i es va realitzar una intensa campanya
amb la realització d’una exposició
itinerant, l’edició d’un llibre
i un vídeo amb nombrosos actes que van aconseguir
aturar el projecte.
L’any 2003 es va constituïr una nova plataforma
cívica en contra de la central eòlica
de Sant Mamet, un espai natural que amb tota lògica
hauria de formar part del Parc Natural del Montsec
i que incomprensiblement no va ser ni inclòs
en el PEIN. La plataforma, que estava absolutament
a favor de l’energia eòlica fora dels
espais naturals protegits i/o sensibles ambientalment,
va recuperar la idea que durant 20 anys havia quedat
soterrada pel govern de CiU sobre la necessitat de
crear el Parc Natural del Montsec com a instrument
de conservació dels valors ambientals i el
desenvolupament socioeconòmic i cultural sostenible
de les poblacions situades a l’àrea de
influència del parc natural.
Per tot això, el congost de Mont Rebei ha de
ser i protegit integralment dins del futur Parc Natural
del Montsec. Ara doncs, cal més que mai declarar
urgentment el Parc Natural del Montsec, nomenar l’equip
de gestió i dotar-lo del finançament
adequat per gestionar la conservació dels valors
ambientals i el desenvolupament socioeconòmic
i cultural sostenible de les poblacions situades a
l’àrea de influència del parc
natural.
|
| |
Descarrega't el full de signatures.  |
Descarrega't el manifest.  |
Descarrega't el full explicatiu del projecte.  |
Fulletó informatiu de la Caminada a Mont-Rebei.
 |
| |
|
| |
| Actes
que s'han fet: |
2007.Febrer.04 -
Caminada al congost de Mont-Rebei >>
 |
2007.Juliol.15 -
Big-Jump a Mont-Rebei >>  |
|
| |
| |
|
| |
|
Ara li toca a la Pertussa. |
| |
|
| |
| |
Sembla
que la quimera per salvar la Serra del Montsec ha de
durar força temps.
Ara ens proposen la realització d'un pont a l'ermita
de la Pertussa, que uniria el marge esquerre del riu
(Catalunya) amb el marge dret del riu (Aragó).
Aquí teniu un pdf explicatiu, perquè us
feu una idea de la magnitud del projecte i de les afeccions
ambientals, socials i estructurals que suposaria aquesta
obra. |
| |
Descarrega't el full explicatiu del projecte.  |
| |
|
| |
| |
|
|
|
|
|
|
|