GREFACSA
UN ANY CONTRA LA INCINERADORA

El 28 de novembre de 2002 naixia a Térmens la Plataforma Antiincineradora de GREFACSA.

Feia escassament una setmana havia arribat la notícia de que l'empresa GREFACSA volia saltar-se un munt de legislacions i  construir a quatre passes de Vallfogona i de Térmens una incineradora  de farines càrniques: volia cremar els residus que genera la  seua activitat (d'ençà  de la crisi de les Vaques Boges està  prohibit alimentar el bestiar amb farines de carn) per fer-ne electricitat.

Aquella setmana va ser de bojos: confecció ràpida d’al·legacions al projecte (doncs l'havien mantingut en secret, i el temps per presentar al·legacions s'estava acabant), dos pobles sencers buscant les al·legacions per signar-les, assemblees informatives a cada poble, la noia del registre del Departament de Medi Ambient (DMA) resignada a passar-se hores registrant cadascuna de les centenars d’al·legacions sota la nostra inexperta i desconfiada mirada de bojos. Però l'objectiu era paralitzar el projecte, i això es va aconseguir.

Lo que no sabíem és que la nova planta incineradora era tan sols la punta de l'iceberg: en quan vam tenir uns dies per llegir la lletra petita del projecte, vam descobrir que l'empresa demanava també actualitzar l'autorització ambiental de les  seues activitats, entre les quals es trobava la crema de greixos animals (que, al igual que les farines, també són un residu sense cap utilitat des de la crisi de les Vaques Boges) que venia utilitzant com a combustible des de feia anys sense permís ni control.

Des d'aleshores han passat llargs mesos d'ineludibles reunions setmanals, d'altes i baixes entre els membres de la Plataforma, d'organització de conferències, d'actes informatius, de confecció de denúncies i recursos, de llegir inacabables normatives i lleis (qui més qui menys, tothom de la Plataforma ja coneix bona part de la legislació sobre el tema), de manifestacions, d'elaboració dels nostres periòdics butlletins... En fi, de moltíssima feina que hem vist sovint recompensada amb victòries parcials, com l'estudi de tècnics del DMA que reconeixien que part de la incineradora havia estat construïda sense permís (cosa que negaven tossudament tant empresa com els ajuntaments), l'obertura d'un expedient sancionador a l'empresa per aquest fet o l'admissió a tràmit de la denúncia presentada a la Fiscalia de Medi Ambient.

Però també han existit decepcions, com la signatura per part del conseller del DMA de l'autorització ambiental a l'empresa el passat més de juny (la qual cosa ens ha obligat a iniciar un contenciós administratiu que promet ser llarg) o el veure que la mateixa Junta de Residus de la Generalitat evita donar-nos tota la informació pública que li demanem respecte als fulls de seguiment de GREFACSA, i que no obstant això s'hi observa que a aquesta empresa hi entren i hi surten productes que res tenen a veure amb el tractament de residus animals a que està  destinada. Veiem que la feina encara no se'ns acaba, però mentre continuï el  suport popular nosaltres no ens aturarem: la nostra salut i economia, i la nostra forma de vida, ens importen massa per contemplar passivament com es degraden.

El RD 2224/1993 de 17 de desembre classificava els residus produïts a la indústria càrnica com a MAR (material d'alt risc ) i MBR (material de baix risc). Els MAR son sotmesos a un tractament marcat per normativa en planta controlada per la Junta de Residus i depenent dels productes resultants el seu destí serà el següent:

1. La farina:

• incineració o abocador
• alimentació d'animals de companyia
• valorització energètica (Andalusia)
• cimenteres
• adobs.

2. El greix/oli: alimentació de tot tipus d'animals desprès d'un tractament de filtració (els olis i greixos obtinguts a partir de desperdicis de remugants han de complir uns nivells de purificació).

L'aparició d'un tercer grup de residus, els MER ( material específic de risc), i la publicació de dos reials decrets, el RD 3454/2000 de 22 de desembre i el RD 1911/2000 de 24 de novembre, va introduir modificacions normatives que obligaven a canviar les coses.

Aquests decrets van establir el següent: prohibició de l'alimentació d'animals de producció amb proteïnes animals elaborades, excepte el fosfat dicalcic , la farina de peix i les proteïnes hidrolitzades per animals no remugants i la llet i els productes lactis per totes les espècies i gelatines de no remugants pels recobraments d'additius per a totes les espècies .

Els cadàvers d'animals (pocs, vaqui, cabrum, aus, cavalls, peixos de piscifactoria, i altres utilitzats per a la producció agrària ) ja no poden ser utilitzats com a matèria primera per alimentació animal. Això vol dir que si es barregen els MAR amb cadàvers, les farines i els greixos/olis obtinguts a les plantes de transformació no poden destinar-se a alimentació animal.

• Abocador autoritzat, desprès del tractament en la indústria
• Incineració o co-incineració desprès del tractament en la indústria
• Incineració o co-incineració sense tractament previ

Les indústries de tractament de MER, han de tenir com finalitat només el tractament de MER i només excepcionalment s'autoritzarà que en la mateixa indústria es tracti MER amb MAR i/o MBR, sempre que es compleixin les condicions que marca el RD 1911/2000.

No consta que Grefacsa disposés d'aquesta autorització i en tot cas la resolució d'autorització ambiental del Departament de Medi Ambient de 23 de juny de 2003 dictada pel conseller de medi ambient, diu que "donat que totes les línies de transformació estan ubicades en el mateix edifici, tot el material a transformar es considerarà com de la categoria 1, d'acord amb el Reglament 1774/2002 del Parlament Europeu i del Consell de 3 d'octubre de 2002, pel qual s'estableixen les normes sanitàries aplicables als subproductes animals no destinats al consum humà.

Tal i com ja es va especificar en el escrit de denúncia de data 7 d'octubre d'enguany, Grefacsa no complia amb el RD 1911/2000 i se li va permetre mantenir una línia de MER i un altra de MBR a pesar de ser incompatibles pel nostre ordenament jurídic i per normativa comunitària i amb el risc de contaminació i per a la salut pública, sobre tot, pel perill de difusió de malalties que això suposava.

Entenem què, entre altres, les instal·lacions de GREFACSA no reuneixen les següents condicions, segons posa de manifest la mateixa Resolució de 23 de juny del DMA:

I en la Resolució del DMA de 23 de juny, es procedeix a concedir autorització ambiental de funcionament, malgrat que no s'adequa a la norma !!

Tampoc no es compleix el que disposa el Decret 173/1986 de 5 de juny, (DOGC número 705, del 25 de juny de 1986), sobre ordenació zoosanitària de les indústries d'aprofitament de subproductes d'origen animal, decomissos i cadàvers d'animals, pel que fa a autoritzacions d'ampliacions (article 5.2) i ubicació (article 2).
Concretament a l'article 5 punt 2, diu que no es podran autoritzar ampliacions d'indústries d'aprofitament de subproductes d'origen animal, decomissos i cadàvers d'animals que no compleixin l'article 2 del Decret.

La nova activitat que s'inclou dins l'autorització ambiental (Resolució del DMA de 23 de juny) de la planta de transformació o aprofitament de subproductes càrnics de l'empresa GREFACSA suposa un canvi substancial i evident de la seua activitat.