Nota de premsa:
| |
Horror
en un gran incendi a Portugal. |
Aquests dies la societat viu consternada pel gran incendi
forestal de Guadalajara i per les seves conseqüències:
mes de 13.000 hectàrees cremades i sobretot la
mort de 11 persones que lluitaven per apagar-lo. El
tema més greu, a banda de la pèrdua de
vides humanes, és que aquest gran incendi va
començar a partir d’una imprudència
humana en una àrea recreativa, o sigui, que aquest
gran incendi s’hagués pogut evitar.
A Catalunya de seguida han sortit veus que han assegurat
que la situació de Guadalajara no es podia repetir
al nostre país, que aquí és prohibit
fer foc a les zones forestals, que aquí es prenen
mesures preventives que evitar situacions com les viscudes
a Gadalajara, que aquí no hi ha àrees
recreatives on es faci foc al mig del bosc.... Ahir
mateix alguna editorial d’algun mitjà de
comunicació en feia referència.
La realitat, però, dista molt del que ens volen
fer creure. Si bé és veritat que a Catalunya
en període de perill d’incendis forestals
és prohibit fer foc a menys de 500 metres de
zones forestals (tot i que es donen autoritzacions),
també és cert que Catalunya està
plegat d’àrees recreatives ubicades dins
de zones forestals on, sense cap control ni mesura de
prevenció, s’hi permet fer foc. Exemples
clars són les àrees recreatives de la
vall de Castellfollit a la serra de Prades, la del Montmell,
la de la Franqueta, al parc natural dels Ports, la de
Santa Madrona d’Arnes, la de Santa Madrona a Corbera
d’Ebre, la de Paüls, la de la Fonteta a Gandesa,
la de Santa Magdalena de Pàndols, la de Sant
Francesc a Ribarroja, la de Berrus a Villalba, etc.,
etc., etc., on cada cap de setmana, i en època
de vacances també entre setmana, s’hi aplega
gran quantitat de gent que encenen focs al bell mig
de la forest.
Aquest no és un fet
anecdòtic ni desconegut per part de les administracions
(Generalitat, Ajuntaments, Consells Comarcals), ans
el contrari, tothom n’és conscient i
coneixedor, però ningú posa solució
a l’assumpte.
Sovint aquestes àrees
recreatives estan en mans dels ajuntaments que són
els seus principals defensors, oposant-se al seu tancament.
La Generalitat, per la seva banda, obvia la responsabilitat
i deixa passar el temps esperant que no passi res.
De fa temps des del GEPEC-EdC venim denunciant davant
les administracions aquesta situació, la resposta
sempre són promeses de clausura d’aquestes
àrees. La realitat, però, és
que ens trobem en mig de l’època de risc
d’incendi forestal i que res s’ha fet
per solucionar aquesta situació.
| |
©
El Periódico. Sant Llorenç Savall
2003. |
La totalitat d’aquestes àrees recreatives
vulneren tots els requisits legals que marca el Decret
64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen
mesures de prevenció d’incendis forestals.
En aquest decret, en el seu article 8, es determina
que les àrees recreatives i les àrees
d’acampada disposaran al seu voltant d’una
zona de protecció de 25 metres, que disposaran
d’una xarxa d’hidrants d’incendis
situats al perímetre exterior de l’àrea
recreativa o d’acampada, amb una distància
màxima entre elles de 200 metres, o bé
d’una reserva d’aigua equivalent. Totes
les àrees recreatives de les nostres comarques
situades en zones forestals incompleixen aquests requeriments.
Així mateix, a l’article
15 d’aquest mateix decret, es determina que
les barbacoes de les zones d’acampada i zones
recreatives hauran de tenir mataguspires. La majoria
de barbacoes de les àrees recreatives de les
nostres comarques, ubicades en zones forestals, no
disposen d’aquestes mataguspires i les que en
tenen, en la seva majoria, es troben en pèssimes
condicions de conservació (trencades, rovellades....).
Un tema important, i que la
normativa no fa referència, n’és
la distància que ha d’existir entre aquestes
àrees recreatives i les zones forestals. En
conseqüència la major part d’elles
es situen al cor dels massissos, dins de zones boscoses.
Això converteix aquestes àrees en bombes
de rellotgeria a punt d’explotar.
És davant d’aquesta
situació caòtica de les àrees
recreatives de les nostres comarques que cal exigir
a les administracions el compliment de la legislació
que elles mateixes aproven. Cal demanar responsabilitats
per aquesta situació. Cal exigir als ajuntament
que deixin de posar impediments a la clausura d’aquestes
àrees i cal demanar a la Generalitat que actuí
amb fermesa per fer complir la llei i que tots plegats
deixin de ser còmplices d’aquesta situació
il·legal i perillosa. Qui es farà responsable
si alguna d’aquestes àrees recreatives
provoca un incendi forestal amb conseqüències
tan desastroses com el de Guadalajara?
Un tema preocupant és
que la normativa no deixa clara de qui és la
responsabilitat del manteniment d’aquestes àrees
i de qui serà la responsabilitat si alguna
d’aquestes àrees deficitàries
és la causant d’un incendi forestal,
com ha passat a Guadalajara.
En definitiva que la situació
de risc d’incendi forestal provocada per les
àrees recreatives a Catalunya és equiparable
a la de Guadalajara. No val a fer hipocresia dient
que aquí el tema està sota control i
que no es pot repetir el cas de Guadalajara, el que
cal és solucionar la actual situació,
que no passa per altra solució que pel tancament
de totes aquestes àrees i per la seva reubicació
fora de les zones forestals, per molt que els ajuntaments
s’hi oposin.
Cal, abans que sigui massa
tard, eliminar aquests punts calents del nostre territori,
no s’hi val a que l’administració
demani prudència i responsabilitat als ciutadans,
a l’hora de provocar situacions de risc d’incendi
forestal, i que aquestes mateixes administracions
obviïn la seva de responsabilitat al mantenir
aquestes àrees recreatives il·legals
i perilloses.
Reus a 20 de juliol de 2005
GEPEC - Ecologistes
de Catalunya