L'àmbit d'actuació
d'IPCENA es centra en les comarques de Lleida i la Franja
de Ponent, situades al nord-oest de Catalunya.
Aquest territori, amb tan sols 12.000 Km², presenta
una important variació en el seu relleu, des
de la serralada litoral fins a les estepes interiors,
arribant pel nord als cims més alts del Pirineu
català.
El relleu tan divers, condiciona al seu temps una gran
diversitat de paisatges, motivats per les diferències
de temperatura, vents i pluviositat i, amb ells, una
gran diversitat d'ecosistemes i microclimes.
Són representats els boscos de Pinus halepensis
de la serralada litoral, passant per les comunitats
de garriga i coscollar, fins arribar a la Depressió
Central catalana, on s'hi troben les darreres estepes
i secans semiàrids de Catalunya.
Al nord, apareixen progressivament els boscos d'alzinar
i roureda que ocupen les primeres estribacions del Prepirineu,
amb algunes fagedes a la cara nord del Montsec.
Més al nord, trobem boscos de roure amb Pinus
nigra i Pinus sylvestris fins arribar als ecosistemes
d'alta muntanya, amb boscos mixtos caducifolis, rouredes,
fagedes i avetoses, fins arribar a la zona alpina, amb
boscos de Pinus uncinata, molleres, torberes i prats
alpins.
Existeix doncs, una àmplia representació
de la pràctica totalitat dels ecosistemes europeus,
si descomptem els costaners, trobant-se en les nostres
comarques des d'espècies de tendència
europea i siberiana, fins a les espècies beticorifenyes
i africanes.
La fauna que habita aquestes
terres ve determinada per la vegetació i les
condicions ambientals.
A les zones de la Plana de Lleida la diversitat és
molt elevada amb la presència d'espècies
centre-europees convivint amb espècies d'ambients
semidesertics del Nord d'Africa, con són el Sisó
(Tetrax tetrax), l'Alosa Becuda (Chersophilus duponti)
la Ganga (Pterocles alchata) o la xurra (Pterocles Orientalis).
També la Sargantana cua-roja (Acanthodactylus
erythrurus) i el rar Prionotropis flexuosa.
En la mesura que ens atansem a l'alta muntanya la diversitat
animal disminueix degut a la duresa de l'ambient. Destaca
la presència de l'Ós bru (Ursus arctos),
el Trencalòs (Gypaetus barbatus), la perdiu blanca
(Lagopus mutus) i el mussol pririnenc (Aegolius funereus).
La
nostra Flora:
L a vegetació forma a Lleida un mosaic molt variat
de paisatges que van canviant harmònicament a travès
del territori, coincidint amb les variacions radicals
de les condicions ambientals com la pluviositat, la temperatura
o la profunditat del sol.
La vegetació de les comarques occidentals de Catalunya
constitueix una mostra de pràcticament la totalitat
de les comunitats vegetals presents a Europa i el Nord
d'Àfrica.
Per sobre dels 3000m, el domini de les neus perpètues,
trobem molleres com les de la Vall d'Àrreu, típiques
d'àrees de Tundra àrtica.
Des dels 2.300 fins als 3.000m trobem els prats alpins
de gran riquesa florística.
Per sota dels 2.300m, límit natural de la vegetació
arbòria i fins els 1.600m, predominen els boscos
de coníferes, pinedes de Pi negre (Pinus uncinata)
y Avetoses.
Des dels 1600 als 800m d'altitud s'extenen boscos caducifolis,
fagedes, rouredes humides alternant amb pinedes de Pi
roig i Pinassa.
Per sota dels 800 m fins els 250 m d'altitud, domina l'alzinar
mediterrani barrejat amb roure de fulla petita (Quercus
faginea), encara que també podem trobar pinedes
de pi blanc i pinassa, procedents de plantacions.
Per sota dels 250 m, trobarem grans extensions de maquia
i garriga, en la que no és gens extrany trobar-hi
exemplars aïllats d'alzina, roure o pi blanc.
En arribar als 150 m, límit més baix de
la cubeta formada per la depressió central catalana
ens trobem les grans extensions d'estepa cerealista en
les quals s'hi han conservat excelents retalls de l'antiga
estepa de timoneda i herbes aromàtiques, que acullen
comunitats florístiques i faunístiques d'una
riquesa extraordinària.
També aqui, a la planura, trobem els aiguamolls
més grans de la Catalunya interior, amb el riu
Segre com a eix vertebrador i les típiques comunitats
de ribera, els boscos caducifolis de ribera, i grans extensions
de vegetació halòfila anomenats saladars.
El
territori abastat per les comarques de Ponent estan
formats en un 75% per zones muntanyoses que de nord
a sud es coneixen com a Pirineus, Pre-Pirineus interiors
i Pre-Pirineus exteriors.
Els Pirineus presenten una
ubicació més septentrional i assoleixen
alçades de fins 3.400m. Els Pre-Pirineus interiors
per la seva banda s'assoleixen altituds fins 2.600m. Finalment
els Pre-Pirineus exteriors, en posició més
meridional, assoleixen altituds màximes de 1.700m.
El 25% restant està ocupat per la Depressió
Central, la qual amb una altitud mitja de 300m, està
constituïda per zones més àrides planes
i amb petits turons.
Tres grans rius solquen de nord a sud aquest territori:
el Segre, el Noguera Pallaresa i el Noguera Ribagorçana.
.
