2a etapa de la història d’IPCENA (1996-2005). Etapa marcada pel canvi de local i de president.
L’Artur Piñol, un soci fundador, va assumir la responsabilitat de presidir una entitat que amb tan sols cinc anys d’existència s’havia consolidat com un dels màxims referents ambientalistes de Ponent. L’inici del seu càrrec va estar marcat per un reforç de les campanyes de defensa de les zones estèpiques i del Pirineu.

Infraestructures insostenibles. Els interessos particulars continuen imposant-se a l’interès general.
El 1996 començava amb la insistència fanàtica per part del Sr. Grau i del Sr. Borrell de l’opció nord de l’autovia Cervera-Igualada. L’aleshores president de la Diputació de Lleida i ministre d’Obres Públiques s’enfrontaven obertament amb la voluntat de la majoria de les poblacions afectades, de les associacions ecologistes i de la resta de moviments socials, que aplegats en una Plataforma defensaven el desdoblament de l’actual N-II, el qual finalment s’està executant en el present. Fins i tot el Sr. Grau va arribar a demanar 2 mesos de presó i el pagament d’1 milió de PTA al nostre secretari general, en Joan Vàzquez, perquè les seues declaracions no coincidien amb les del diputat i a més li havia danyat l’honor. Sort que a finals del segle XX ja no s’estilaven els duels a espasa.

Les activitats del ministre Borrell no s’aturen en aquest punt, ja que va fer arranjar la carretera de Collegats a base de dinamita, abocaments il·legals d’enderrocs dins el congost i passant per damunt del dret a la vida dels usuaris de la via, de les llúdrigues i d’un poll de trencalòs, una espècie que no està amenaçada, sinó amenaçadíssima d’extinció. Per suposat la querella per delicte ecològic va ser ignorada, així com la denúncia per imprudència temerària amb resultat de 4 morts. Com pot ser que en aquest país hom pugui ser tan incompetent i negligent i encara sigui nomenat representant nostre al Parlament Europeu? Ni la vida de les persones és més important que la carrera política del Sr. Borrell?

Conservació d’espais naturals. La defensa de les zones estèpiques.
En concret, la timoneda d’Alfés es debatia entre ser i no ser quan el Partit Popular i el Reial Aeroclub van fer pinya per sol·licitar obres de modernització d’un aeròdrom que infinitat d’enginyers han qualificat d’inviable. El Departament de Medi Ambient, a través del seu delegat a Lleida, el Sr. Peix, no va ajudar gaire tampoc en considerar compatible l’activitat aeronàutica dins el Pla Especial del PEIN que llavors s’estava redactant. A tall anecdòtic, esmentem el naixement de la nostra mascota: l’alosa de cartró pedra de dos metres que va modelar el soci Fèlix Fernàndez. Aquest ocell fictici va encapçalar la manifestació sota el lema “Salvem la timoneda d’Alfés”, que va aplegar unes 700 persones.

La salvaguarda dels valors naturals del Pirineu i del Prepirineu.
Des de la fundació d’IPCENA s’ha tingut una cura especial pels temes referits al desenvolupament equilibrat del Pirineu i Prepirineu. Començant per la proposta, ja emblemàtica, de convertir el Montsec en parc natural i acabant per les campanyes per la preservació de les valls afectades per les ampliacions de Baqueira. El projecte del túnel de Salau (Pallars Sobirà) sorgit aleshores, i avui encara no resolt, proposa l’esquarterament de paratges d’alt valor biològic, amb la consegüent pèrdua del turisme de qualitat, i l’abandonament dels passos de la Val d’Aran i de Puigcerdà, que possibilitarien els eixos Lleida-Tolosa i Barcelona-Tolosa.

Projectes sostenibles. El consum responsable.
En un altre ordre de coses, IPCENA va apostar pel consum sostenible mitjançant una campanya per aconseguir que els hàbits dels consumidors seguissin els camins de la minimització, la reutilització i el reciclatge dels residus. Amb la compra col·lectiva efectuada en un conegut hipermercat de Lleida es va pretendre conscienciar la ciutadania perquè a l’hora d’adquirir productes aquests fossis respectuosos amb el medi i amb la nostra salut.

El local d’IPCENA del carrer Jaume I.
El 5 de juny, Dia Internacional del Medi Ambient, va tenir lloc la inauguració de la seu d'IPCENA, situada al carrer Jaume I.
El local es va adquirir aprofitant les bones condicions de venda, però es va haver d’afrontar a la vegada que el pagament de la fiança arran dels actes de protesta a Alfés. Aquest punt de trobada ha complert amb les expectatives que es varen plantejar, doncs s’ha convertit en una referència per a la consulta, la denúncia i la sensibilització mediambientals centrat en el territori de Ponent i la Franja. També ha aconseguit aglutinar la Universitat i altres plataformes d’estudi o reivindicació de la conservació de la qualitat de vida i de l’entorn.

La participació en el Cucalòcum.
Pel que respecta a la tasca d’educació ambiental IPCENA va iniciar la seua participació en el Cucalòcum, un parc infantil de Nadal, organitzat per la Paeria als Camps Elisis, presentant jocs de coneixement i respecte del medi. Destaquem l’atracció, realitzada per Alier SA, del curs d’un riu en el qual la canalla navegava amb barques pneumàtiques i rescatava els residus sòlids que suraven per l’aigua.

Defensa de la fauna. Els óssos d’Eslovènia.
Un altre fet cabdal per a l’ecologia del Pirineu fou la repoblació d’óssos, que va representar un nou cas de conversió d’un esdeveniment progressista en un capítol més de corrupció política. No citem el terme “reintroducció” perquè d’óssos encara n’hi havia, però curiosament no tenien el mal costum d’aniquilar desenes de caps de bestiar. Val a dir que en altres indrets “civilitzats” de la Península com Astúries l’ós conviu amb la població rural sense originar cap situació inacceptable. Fins i tot el govern asturià està al capdavant de la conservació de l’espècie en tant que revulsiu econòmic, del turisme sostenible, i element d’identitat nacional. Per contra la Generalitat, que es mostra incompetent i negligent en els àmbits que no comportin un rendiment pecuniari immediat, no ha sabut o no ha volgut esforçar-se per informar i sensibilitzar els pirinencs. En lloc d’això s’ha deixat influir pels cacics locals de la Val d’Aran i del Pallars Sobirà que anteposen els interessos urbanístics o cinegètics. Des d’IPCENA es va creure que el més efectiu per afavorir la tan justa recuperació de l’ós es basava en la preservació del seu hàbitat, per la qual cosa s’han endegat campanyes de defensa de les àrees naturals i s’han denunciat les expoliacions de recursos o les intervencions urbanístiques il·legals. Aquestes accions s’han perllongat fins a l’actualitat i es preveu que continuïn en el futur, perquè la tenacitat en el saqueig del Pirineu és exagerada.

Indústries, tecnologies insostenibles i ordenació del territori. Les antenes i els abocadors assetgen les poblacions.
Va ser en aquests moments quan l’impacte de la telefonia mòbil i dels abocadors s’accentuava. Com sempre, en aquesta “monarquia bananera mediterrània”, la corrupció politicoeconòmica va per endavant de la llei. Diem això perquè senzillament s’han començat a instal·lar antenes de telefonia abans que hi hagués una legislació al respecte, i és clar, aquesta indefinició és camp adobat per a l’especulació i les negligències, que atempten directament contra la salut de milions d’usuaris de mòbils i de les persones que estan sota l’influx electromagnètic de les antenes. Pel que fa als abocadors, som conscients que són un mal necessari, ara bé, si es fan cal ubicar-los el més a prop possible de l’origen dels residus i construir-los amb totes les garanties de seguretat, coses que no es compleixen en la immensa majoria de casos. A Ponent s’ha intentat repetidament col·locar els abocadors que s’han rebutjat en altres indrets amb més votants. A Linyola, per exemple, li va anar de poc que no li encasquetessin un magatzem de residus agroalimentaris encobert sota la denominació ecològica de planta de compostatge.

1997 - Indústries, tecnologies insostenibles i ordenació del territori. L’Administració continua al capdavant de la destrucció del medi ambient.
El subtítol no és gens alarmista si donem una ullada als titulars de les notícies de caire ecològic: ENHER, CHE, Junta d’Aigües, etc. toleren la contaminació dels rius, multipliquen els embassaments, les captacions, les centrals hidroelèctriques, fins i tot edifiquen restaurants “flotants” a Camarasa.

Gestió dels residus: La pesta porcina.
Només podem destacar la seua mala gestió. Les fosses practicades per soterrar els porcs, abatuts a trets de forma barroera i cruel, suposen una font incontrolada de lixiviats que poden contaminar perillosament els aqüífers.

Defensa de la fauna. Els assassins d’óssos.
La mort a trets de l’ossa Melba posava un colofó lamentabilíssim a la campanya de repoblació de l’ós pirinenc i representa l’exemple paradigmàtic de l’extrem de la barbàrie aplicada a un ésser pacífic que ha contribuït a l’equilibri ecològic de les muntanyes des de fa mil·lennis, a diferència dels humans que gairebé l’han exterminat sense cap tipus d’argumentació raonada. I no us penseu que solament són intolerants amb la fauna, alguns socis i simpatitzants d’IPCENA pateixen la ira de certs sectors pirinencs manipulats des de la metròpoli perquè creuen en un altre Pirineu.

Projectes sostenibles. La celebració reivindicativa del 5 de juny.
Per tot l’exposat, IPCENA va creure convenient que el 5 de juny, Dia Internacional del Medi Ambient, calia fer adonar a la societat que la degradació constant de l’entorn supera de llarg les tasques proteccionistes que es realitzen. Així s’organitzarien anualment activitats com ara projeccions de cinema, exposicions i actes reivindicatius de cara al carrer.

El conveni amb Alier SA
Però, de tant en tant, s’avança en la implicació social envers la cura del medi. IPCENA va signar un conveni amb la paperera Alier, de Rosselló de Segrià, mitjançant el qual es comprometia a elaborar el programa de supervisió ambiental de l’empresa a canvi del recolzament econòmic i en recursos humans en les campanyes de sensibilització i educació ambientals. La primera a dur-se a terme fou la dedicada a la difusió del mètode de Residu Mínim creat pel grup CEPA de Molins de Rei. Aquesta campanya havia d’invitar als municipis de més de 5.000 habitants a complir la Llei de residus, que obligava a la recollida separada de la matèria orgànica abans del 1999. La realitat és que encara avui dia no s’està acatant la llei; per aquesta raó la planta de compostatge de l’abocador de Montoliu de Segrià es rovella.