El govern ultima el pla de reintroducció de l’ós, amb compensacions al Pirineu.
Vilaweb, El Punt.
Dilluns, 19 de gener de 2009L’óssa Hvala, que va fer posar sobre la taula la falta de mitjans, hiverna entre el Baish Aran i l’Alta Garona
DAVID MARÍN. Lleida
L’óssa Hvala, hores d’ara, hiverna en algun cau amagat entre les muntanyes del Baish Aran i l’Alta Garona. Mentrestant, a Barcelona, el govern de la Generalitat ultima l’aprovació d’un pla de reintroducció de l’ós bru que inclou diverses mesures per atenuar el rebuig de part de la població del Pirineu a la presència d’aquest animal, un rebuig que es va accentuar amb cruesa a causa de l’incident entre l’óssa Hvala i un veí de la Val d’Aran, que va resultar ferit lleument quan anava de cacera. El pla, que preveu la creació de patrulles de seguiment dels óssos, invertirà en formació específica per a caçadors i ramaders.
L’óssa Hvala, fotografiada cinc dies després de la trobada amb el caçador de Lés. Foto: EL PUNT
Dijous vinent farà tres mesos exactes que l’óssa Hvala va ferir lleument un caçador de Lés (Val d’Aran), que se la va trobar per casualitat durant una partida de cacera del porc senglar. Aquell incident va posar la Val d’Aran en peu de guerra contra la reintroducció de l’ós bru al Pirineu, i va provocar un estira-i-arronsa molt tens entre les autoritats araneses, molt pressionades, d’una banda, pels caçadors, ramaders i hostalers de la vall contraris a la presència dels óssos, i, de l’altra, pels ecologistes, ferms defensors de la reintroducció d’aquests animals, desapareguts del Pirineu durant el segle XX, i, al mig, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat.
Aquell episodi, que va incloure una insòlita persecució durant setmanes de l’óssa per les muntanyes per part d’agents forestals aranesos ajudats per un helicòpter de la Generalitat, amb una gàbia per capturar l’óssa que no es va arribar a utilitzar a causa de les nevades del novembre, va acabar finalment amb un acord no escrit entre les parts: es deixarà tranquil·la l’óssa Hvala, que durant el seguiment de què fou objecte no va demostrar cap altre comportament agressiu, i a canvi la Generalitat redactarà un pla per a la reintroducció dels óssos que permeti un seguiment acurat d’aquests animals en el seu periple pels boscos pirinencs i eviti riscos als caçadors, ramaders, excursionistes i altres usuaris de la muntanya.
El govern està ultimant ara aquest pla. Encara no està enllestit i des del Departament de Medi Ambient encara no es dóna cap novetat sobre el cas. Tot i això, ja s’ha redactat un primer esborrany que preveu, entre altres mesures, la creació de les patrulles ós, que es dedicarien en exclusiva a seguir l’evolució de la vintena d’exemplars d’ós bru censat al Pirineu que pugui passar pel territori administrat per la Generalitat, en col·laboració amb els agents de l’Estat francès que vigilen l’ós bru a l’altre costat de la frontera. Es crearien un mínim de dues patrulles, ajudades cadascuna per un tècnic veterinari.
El pla de reintroducció de l’ós, en preparació, també inclouria les compensacions a ramaders afectats pels possibles atacs d’óssos al bestiar, que ja existeixen, i per altres danys que hipotèticament podrien produir aquests animals en finques agrícoles i altres explotacions. El pla dedicarà també una atenció especial a la informació al públic general i la formació específica per a col·lectius concrets, com ara ramaders, caçadors i empresaris del sector turístic, per tal que sàpiguen quin és exactament el comportament dels óssos en llibertat i quina ha de ser la reacció de les persones en cas de trobar-se’n. Els óssos solen evitar sempre el contacte amb els humans i, en cas d’una trobada, el comportament habitual és fugir i no ataquen si no es troben encerclats.
A més d’aquesta inversió en personal i formació, es preveuen unes quantes compensacions generals al territori. S’està estudiant, entre d’altres, la creació d’un museu sobre l’ós bru, que també seria la seu de xerrades pedagògiques i centre de recursos, que han proposat els ecologistes i que podria situar-se a la Val d’Aran o al Pallars Sobirà.
HIVERNAR AMB CRIES
Si el pla s’enllesteix a temps, quan acabi el període d’hibernació, cap a l’abril, l’óssa Hvala i la resta d’exemplars tindran el seguiment de les patrulles. Segons els tècnics, l’óssa Hvala potser estava embarassada en el moment de refugiar-se per hivernar, ja que havia coincidit amb un exemplar mascle durant l’època de zel, i s’espera que a l’abril aparegui amb les seves cries. No són les primeres que ha tingut des que va ser trasllada d’Eslovènia al Pirineu, i ja són uns quants els exemplars d’altres femelles nascuts en llibertat al Pirineu des que l’any 1996 l’Estat francès va iniciar la reintroducció de l’ós emparat per un programa de la UE.
Font:
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3389775
–
LA MAÑANA.
Almatret en pie de guerra contra la central térmica de Mequinensa
Lleida - MAPI MENÉN 2009-01-18
Desde que a finales del mes pasado el Instituto Aragonés de Gestión Ambiental (INAGA) diera luz verde al proyecto de instalar una central térmica en Mequinensa, la localidad de Almatret al completo se ha puesto en pie de guerra.
Patronat de Turisme
La historia se remonta al año 2004 cuando la promotora de la planta, la empresa Carbonífera Energía, presentó el proyecto. Nadie, nisiquiera el actual alcalde de Almatret, entonces concejal de Medi Ambient, pensaba que finalmente se tiraría hacia adelante la térmica. Ha sido durante las últimas semanas cuando todos han visto las orejas al lobo y se han puesto manos a la obra para intentar paralizar este proyecto que consideran inviable para los intereses de Almatret. Y es que como apuntó el primer edil, Evarist Giralt, la localidad se ha abierto más que nunca a las energías renovables con la proyección de tres parques eólicos y también a la conservación del medio ambiente con la creación del camino del Ebro o las numerosas rutas de BTT. Además se da la circunstancia que este municipio del Segrià sur se encontraría en un triángulo más que peligroso con la construcción de dos plantas de ciclo combinado en Fayón y Ribarroja d’Ebre y la futura térmica en Mequinensa. Es por ello que este mismo viernes los alcaldes de las once localidades más próximas al parque natural de l’Aiguabarreig mantuvieron una reunión en la que crearon un frente común contra la planta y decieron solicitar a la Generalitat un estudio sobre el grado de contaminación que emitiría la central una vez en funcionamiento. Los vecinos, por su parte, también también han creado la Plataforma Almatret Net.